I.
tot d'una i no per sorpresa els indicadors oficiosos
ens rampinyaven l'esperança: passat l'estiu no hi hauria tardorada
la por anunciava més por i eludia testificar
el caràcter perillós d'un toll de rialles persuasives
en llur estat de desvari i de prevalença
no deixava encara marca en els cossos minvats i en sollevament
era tan sols fluixa hilaritat
per dir
haureu d'anar a peu al futur
comptar els jorns per victòries o embogir
i sota la justa llei del més fort
no respectar el pas de les estacions
i conservar el nivell de cognició del nadó no nat
II.
no per sorpresa, així tots els anys, la tardor va arribar
i ens trobava fent panellets d'ametlla i de pinyó i de coco
caminant camins fressats o reposant esgotaments
sota la verdor d'una arbreda
amb expectatives de vida saludable
fent la feina tot just treballant
en l'esperança fèrria de fer, junts i agermanats,
història d'un dia història d'un tarannà
ara un hivern benigne ens ha dut fins a cap d'any
per dir
amb emoció: adéu, 2014
per sempre t'estimarem
.
Ooooohhhh!!! Que preciós!!!
ResponEliminaM'agraden les teves paraules, que flueixen i llisquen en la ment amb una bellesa dolça i harmònica i no per sorpresa. Com si fossin alguna fòrmula ancestral i retrobada de nou.
Estimarem el 2014 per sempre i enscdisposem a estimar el 2015 de la mateixa manera ... O més.
t'he trobat, ens hem retrobat
ResponEliminahe redescobert aquí la bellesa dels teus mots i allà la bellesa de la teva complicitat d'amiga
una forta abraçada
Gràcies, Carme Rosanas,
ResponEliminal'any que acaba, amb tot el què ens ha deixat viure, demana un final feliç
i sí, el 15, també!!!
deixem enrrere la revolta dels somriures, i entrem de ple a la de les abraçades: això promet!!!
Carme Vilaró, ja ens hem abraçat avui!!! Quina alegria tan gran!!!
Seguim, seguim
.
sí, jo també t'he ben trobat per aquí: és un plaer, un honor
ResponEliminaGràcies, Jordi!
ResponEliminaAixò és cosa d'osonencs, eh!
Plaer mutu, en lluites iguals, que compartim
.
Adéu al 14 i rebem el 15 amb una abraçada ben gran!
ResponEliminaAquesta és la història de la vida madura, potser més que madura.
ResponEliminaNo sabem si hi haurà tardor, la temem i la desitgem alhora. Perquè ens costa avançar i encara més pujar. I voldríem per a nosaltres la lleugeresa de la fulla seca en caure portada pel vent.
No som fulla, som fruit i per això mateix, pesant i de mal veure.
No obstant, pesarosos, encara pengem de la branca. Un any més.
Salutacions, estimada Mati.
Marta,
ResponEliminaAbraçada! I comencem
Olga Xirinacs,
Fruita del temps, som polpa i grana i pell; temps continu
Gràcies pel comentari i per l'estima
Un petó
.
Em trec el barret per enèssima vegada, davant les teves paraules, que jo no sabria dir (no així!) Un petó, companya!
ResponElimina