no fem tard enlloc
I.
foravia!
la ginesta
i les tiges dretes
del donzell
fan esmorteir una mena de ràtzia de sons guturals
les bambolines de paper d’estrassa
i els guarniments penjant del sostre
d’un
sac buit els il·lusionistes
en treuen conills
la mentida porta inexorablement associada la mentida
la primera la segona i aquesta la tercera i aquesta la
quarta
i això és ja un no acabar mai que emplena la llera dels rius
II.
i nosaltres som còdols
cop de roc
la tanca o el pom o bé la gesticulació nova
que tot d’una engega un relat incipient
pel qual els dies il·legibles s'esdevindran llegibles
gràcies a la determinació de la gent
mot rere mot rere mot
en línia i fil per randa
del text la idea
III.
hem après a
separar el nyap del gra per a la mòlta
amb sedassos
d’ordit acurat hem dut a terme
el complet
procés de cerndre tota inventiva tòxica
meticulosament
ho repetirem les vegades que calgui
no fem tard
enlloc
no tenim
pressa ni fre
Nota: El poema 'no fem tard enlloc' pertany al recull A tall d'aigua
Enèrgica i decidida poesia, adjectivada de manera contundent,
ResponElimina¿algú es podria sentir ferit escoltant-la?
No, perquè, com la Terra, cal ser alhora suau i duríssim, que a tot arreu se'ns ofereix estada.
Benvolguda Olga Xirinacs,
ResponEliminales teves paraules són sempre ben rebudes i avui m'alliberen d'una càrrega incòmoda: no escric amb la intenció de fer mal, perquè escriure és un privilegi per a mi
viure també, no en faré mal ús
ara bé, potser segons qui ja es porta les ferides incorporades d'origen i arrel...
no ho sé; en tot cas contundència sí, però només per deixar les coses clares i no caure ni fer caure en paranys
gràcies, gràcies
.