totes les èpoques han fet grillar el mateix tipus de malvat faceciós
cruel per necessitat de defensa, tènia per exigència del guió
braç de la mà dit de l'ungla, sender d'eslògan ruà i abjecte
ho té gairebé tot a les seves mans però no sap ser auster
ni de pensament ni d'obra, i per això viu agafat de dents al jo també
o al tu no, careta del canal gargamella, temps en putrescència
totes les èpoques han traçat alhora una línia de ribera plena d'arbres
brotats de nou, ara és primavera! llueixen l'enramada
teixida amb fulles lobulades, fulles oposades, fulles serrades
agafades a la tija o vora els penjolls de flors, amb fruits en gla,
magnànima presència d'exemplars de fusta estimada en ebenisteria
compensació a dreta llei, com una mena de justícia immediata
saber o viure
o saber viure
Quin contrast més radical que ens presentes!
ResponEliminaImpossible de sobreviure al primer, sense el segon.
Que bonic seria el món amb el segon sense el primer.
Saber viure.
Viure i deixar viure
els malvats responen a la norma típica dels dibuixos animats, o sigui a estereotips molt marcats; no tenen res més, i ja és massa... en fi;
ResponEliminaa la ribera s'alça una paret de verds que commou i per això sí que val la pena viure
Estic d'acord amb vosaltres, què maco seria el món sense aquests malvats i amb més natura, als ulls i al cor.
ResponEliminaUna aferradeta, nina!
Saber viure...o intentar-ho.
ResponEliminasa lluna,
ResponEliminam'agrada pensar que podem fer el món, per més utòpica que sigui questa idea, no em resigno a acceptar a ulls clucs
i que bé sona això de nina!
Glo.Bos.blog,
els intents ja formen part del saber viure, d'això ningú no en té la exclusiva;
;)
abraçades!
Caram Mati, caram! Breu, però concentrat; semblant, però oposat; l'un odiós i l'altre estimat. Estaria bé poder-nos oblidar de l'etern etorn, aquell que fa que s'alternin el mal i el bé, el bé i el mal. No em fa por que fos avorrit.
ResponEliminajo també ho penso així, Teresa, no seria avorrit, gens avorrit, al contrari
ResponElimina.