arran de la publicació dels meus tres llibres, els lectors i amics van coneixent la feina que he fet, sense pressa, durant anys, i em pregunten com i quan vaig començar en el món literari; avui aporto un document de l'any 1978, si més no per curiós;
és un comentari al primer relat que vaig escriure: 'DIA-3', 50 folis a doble espai, en català, premi Sant Jordi a la ciutat de Vic: jo feia COU a l'escola Sant Miquel i la professora de literatura era Isona Passola; val a dir que no va ser la 'meva' professora, perquè jo 'era' de ciències;
fa gràcia llegir de la seva lletra com destaca l'assumpte: un dia de la vida: bé; divisió en capítols: bé; no hi ha complexitat tècnica; massa senzill, poc profund, gairebé costumista; normalment només un adjectiu; falta molta pràctica...
doncs això, fins avui he practicat
.
Què en pensaria avui Isona Passola?
ResponEliminaA vegades les crítiques no són molt agradables, però si parem atenció podem aconseguir realitzar un somni, millorant en cada pràctica. ;)
Curiós document.
Aferradetes, nina!
Que interessant!!! has practicat molt... ara a comences a tenir-ne molta de la que et faltava.
ResponEliminasa lluna,
ResponEliminano sé què en pensaria avui Isona Passola, però el cas és que la va encertar;
ja en parlaré més, d'això, ok?
les crítiques, si són opinions argumentades, s'han d'agrair sempre sempre sempre
bona nit de Sant Joan!
gràcies, ;)
Carme,
sí, és interessant; l'any de COU va ser fantàstic, amb bons mestres i bons alumnes
bona revetlla!
una abraçada
M'ha cridat l'atenció aquest "gairebé costumista".
ResponEliminaNo he tingut ocasió de llegir-te, només alguns poemes que has anat publicant, però penso les pràctiques que has fet t'han servit i molt.
ResponEliminaLes crítiques de qui en sap ens esperonen a millorar!
Avui he vist que estàs a Tèrbol Atzur, la Júlia està en tot i ha fet una bona selecció de la teva obra, m'he sentit feliç al veure a dues conegudes enllaçades per la literatura. Us felicito!!!
ResponEliminaJordi, podia haver dit 'costumista', ;)
ResponEliminaGlòria, ha estat un procés en tot moment plaent;
M.Antònia, hi ha companyies, i tot allò que gairebé sense ni adonar-te'n reps de la seva presència, que ens ajuden a sumar; i ens fa tanta falta sumar;
sumar sumar sumar i viure com persones 'enllaçades per la literatura': gràcies!
Me'n vaig quinze dies i quan torno mira què em trobo! Molt bé, molt bé!
ResponEliminaCom ja t'han dit, has practicat molt i molt! Quin luxe, tenir de profe la Isona Passola...