setembre

penso que haurem de començar a aprendre a reconèixer sentiments nous, emocions molt vives; un estar satisfets de la feina feta, de l'aguant que hem tingut, de les lluites compartides i que ja ens aporten alguna victòria i no menor precisament;

com hem crescut! persones i societat, tots ens hem fet grans;

al capdavall, el patiment i la comprensió mútua que ens regalem ens agermana més sàviament que no ho faria la genètica; hi ha moments que no puc dir ni bufa; hi ha moments que no em sé acabar tot l'impuls de fer que m'empeny, la força vital;

i no perdo mai de vista que som protagonistes anònims i vivents d'aquest setembre de 2015;

sí sí
.