sa lluna, una primavera florida, amb flor groga i aquest vermell dels gallarets en els marges; tots els camins són plens de floretes silvestres, i fa de molt bon caminar
gràcies!
Carme Rosanas, fa dies que penso aquesta dita, beneïda pluja! i també m'embadaleixo amb els gallarets, flor senzilla i singular
i tan boniques que són, le sroselles... si les deixes al camp! mai no intenteu fer-ne un ram, perquè s'esvaeix en pocs minuts. Quin senyal de la Natura tan clar!
I ens omplen els ulls de primavera.
ResponEliminaAferradetes, nina!
M'encanten els gallarets...
ResponEliminaPlou i ... per l'abril, cada gota en val mil!
sa lluna,
ResponEliminauna primavera florida, amb flor groga i aquest vermell dels gallarets en els marges; tots els camins són plens de floretes silvestres, i fa de molt bon caminar
gràcies!
Carme Rosanas,
fa dies que penso aquesta dita, beneïda pluja!
i també m'embadaleixo amb els gallarets, flor senzilla i singular
bon dia tinguis
.
Poques imatges més il·lustrativa de la primavera que un camp ple de gallarets, potser també per la brevetat de la seva existència.
ResponEliminai perquè és una imatge real, Alfonso, i això no té preu, obligats a coexistir amb tanta al·legoria i retòrica buida;
ResponEliminagràcies!
i tan boniques que són, le sroselles... si les deixes al camp! mai no intenteu fer-ne un ram, perquè s'esvaeix en pocs minuts. Quin senyal de la Natura tan clar!
ResponEliminahas vist, companya, vuit roselles!
ResponEliminaboniques, al camp, senyal inequívoc de llibertat, naturalment
;)