LES
PARAULES - Joana Raspall
Si al bosc
tinguéssim set,
quina font
buscaríem?
La de l'aigua més
clara,
més viva i més
brillant.
I de l’arbre
fruiter,
quina peça
voldríem?
La més madura i
dolça,
suau al paladar.
I quin ramell de
flors
a l’amor donaríem?
El de colors més
bells,
més fresc i
perfumat.
Per als amics i
amigues,
no triarem paraules
entre les més
boniques
que al món s’han
inventat?
No volem l’aigua
bruta,
ni la fruita
tarada,
ni fer rams
d’esbarzers…
i en la nostra
conversa
volem belles
paraules
i no pas mots
grollers.
Per a tothom, buscaria l'aigua més fresca, la fruita més dolça, les flors més boniques i perfumades i les paraules més belles del món...
ResponEliminaUn poema molt bonic.
Bon vespre, Mati.
totalment d'acord amb tu, M. Roser
ResponEliminaa vegades ve de gust llegir poemes com aquest, oi?
.