Tornarien, sense cap mena de dubte, els dies i les nits de reunió.
Sovint li feien festes a la cara. Eren uns quants, tots gastaven
fatxa de bonifacis. No ho són. Amb dos dits més molsuts
que la seva galta de nena, li agafaven un pessic de pell i carn
que forçaven a glatir. Mentrestant, la miraven, fix, als ulls
buscant la complicitat d'una interlocutora afí. No somreia.
Es farien llargues i obscures, les festes de nit. Amb
el fàstic de la repetició, es tornaria també obscur el dia.
Sol negre, lluna minvant. Basques, repugnant.
.
