discursiu

torno a fer esment de l'home del mil·leni, estètica de metall i castellers, simbologia d'un clam col·lectiu que genera entusiasme: tenim il·lusió, malgrat tot estem esperançats; som i serem implacables, llegim els llibres que ens agrada llegir, entenem els mots i les imatges i som sensibles a continguts sensibles, estimem a qui ens estima i ens ho diem obertament i agraïts perquè no volem deixar de ser persones vivents trepant l'esquelet de ferro d'un projecte de país nou, el que ja hem començat a construir entre tots aquells que ens hem donat la mà; sabem que tenim sempre pendent de pagar la factura de la terna utopia-desencant-utopia, tot i així ens mantenim ferms i agafats a la corda de la tradició, de la història, del somni, del seny