Hi ha un aiguabarreig tèrbol i una agressivitat gratuïta en l'ambient. Un excés d'allò que Segimon Serrallonga, en el poema 'Totes les veus cridaven viafors!', en diu 'rialles grasses', quan fa palès que 'Es rigueren d'En J.V. Foix' (...) D'en Riba (...) D'ells i dels Verdaguers (...), i conclou amb aquests versos: 'És fàcil de parlar, sentir-se és impossible. / Totes les veus cridaven viafors! i no ho sabien'.
I, encara, del mateix poeta, Poema Universal de la Negativitat.
No creguis res
que en vers no entri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada