si de música parlem, l'any que comença s'estrena amb força inaudita: tenim un instrument nou, la barítona, de sons vellutats i riquesa harmònica; s'incorpora la gralla a un grup de jazz, magnífic maridatge de modernitat i tradició; escoltem 'El cant dels ocells' a ritme de pop rock en la pau tensa i nuclear d'un moment històric; i sentim, -de sentiment-, el piano lent de Mompou, 'Música Callada', i els versos de T.S. Elliot, East Coker', en el comiat a Josep M. Castellet, home de cultura, eclèctic i de mires amples, conciliador: 'Les paraules es mouen, la música es mou, només en el temps; però allò que només és viu només pot morir"
.
.
se'm fa una mica difícil pensar en la gralla en un grup de jazz, però si tu ho dius, segur que deu ser magnífic! (t'he de creure!)
ResponEliminacreu-me! però per a gaudir-ne de debò, aquí tens un enllaç:
ResponEliminaescolta:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=IoFcPMwcEsU
a mi em sembla magnífic
.
Si que m'agrada, però gaire estona potser se'm faria una mica dur. Potser és falta de costum (l'Oriol Martorell sempre ens deia que la música, qualsevol tipus de música, per estimar-la, cal sentir-la moltes vegades). Segur que tenia raó! Gràcies per fer-me conèixer coses noves :)
ResponEliminacert, com més escoltes una música que t'agrada més l'estimes
ResponElimina.