la història ens empaita o ens acompanya; amb premeditació o amb gesticulació espontània, se'ns emporta, ens porta; per tradició, som un país de voluntaris actius, custodis d'un llegat que estimem: tenim el mar i jardins curulls de roses blanques; som gent pacífica i no ens agrada cridar: entre tots confegim la textura densa al carrer, una frondositat com de bosc creixent fet de cames i de braços i de caps; n'hi haurà prou amb un gest inadequat: posarem mans als elements, mans a les mans
.
...I ESCAIG: pàgina de matilde nuri i espona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada