sobretot assenyalar bé amb el dit per deixar clara la immanència de les herbes remeieres, el perill que representen; on dormen, on es desvetllen, de quin color tenen la tija o els humors; sobretot assenyalar i refiar-se del dit sàtrapa acusador, confiar que mai no tremoli; però l'edat no perdona i tard o d'hora la vellesa arriba, i quan ve ho fa de ple i no ens retorna sinó a la pensada irònica més aguda, a les paraules d'origen i d'arrel: fill meu, sigues honest
.
...I ESCAIG: pàgina de matilde nuri i espona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada