Pàgines

divendres, 25 d’abril del 2014

diàleg simbiòtic

de la presentació ahir, a la Biblioteca Tecla Sala, de 'Fils de vidre', de Marta Sempere, Editorial Òmicron; lectura de diàlegs poètics: la poesia sempre de la mà de la poesia: en el cas de 'Fils de vidre', a més, la  imatge de la coberta és una mà, disseny d'Olga Xirinacs, per a qui Marta Sempere va tenir unes paraules de record, agraïment i admiració, que jo comparteixo plenament.

Fragment que l'autora em va proposar, i versió que jo he fet, 'simbiòtica i diferent alhora'; va llegir Carme Rosanas. 

I.
T'escric des del caos -que existeix o no-
sovint imaginat i sobredimensionat.
Des de l'horror que sento, la ràbia, la ira,
l'odi, o no.
Des del penediment de sentir-ne tant,
probablement sense raons.
Des de l'equilibri que procuro,
que intento
i no sempre aconsegueixo.
Des de la independència que defenso
amb tot el meu esforç
i podria qüestionar-se.

Des de la lluna plena que aclapara.

T'escric des de la música i l'aldarull intern
que em provoca,
des de l'alteració i des de l'alternança.
Des del clec de l'encenedor
que podria ser el soroll dels canvis.
Des dels núvols baixos que amaguen estels.

                                                                                  'Empremptes' (fragment) 
                                                                                  Marta Sempere


II.

els núvols baixos amaguen estels
                                          i jo escric

probablement sense raons
amb tot el meu esforç
des de l'alteració que em procura el soroll dels canvis
                     alternança a l'equilibri que intento
                     i no sempre aconsegueixo

escric
          amb independència del caos
          que és la música i l'aldarull que em provoca

des de la lluna plena
            sense penediments

des de l'horror
des de l'odi
des de la ràbia 
                      que no sento
                                        escric

                                                                'Clec de l'encenedor'
                                                                Matilde Nuri


4 comentaris:

  1. Un plaer el teu acompanyament, Mati, amb aquest diàleg simbiòtic.
    Moltes gràcies per la complicitat poètica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bé, no puc afegir gairebé res; només subratllo el plaer de la complicitat poètica
      .

      Elimina
  2. Fins ara no havia aterrat al teu blog, Mati, però ara ja em quedo el teu enllaç.

    Va ser un vespre bonic i que jo vaig gaudir molt, amb retrobaments i noves coneixences, com la teva.

    Un plaer haver-te conegut, Mati

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs, benvinguda a aquest espai de paraules virtuals, Carme,

      i sí, estic d'acord, va ser una vetllada amb encís

      a mi també em va agradar saludar-te, agrair-te la lectura del poema

      una abraçada, i ens anem llegint
      .
      .

      Elimina