i després
un braç biònic
una cama de titani
un xip coclear
quanta, quanta guerra
en un camp de mines
el perill és caminar
una passa endarrere
dues passes endavant
és la meva manera d'estar sol
la poesia
els silencis
però hem de fer ús del dret que ens pertany
la ment humana és potent
hem de recuperar el diàleg
les llibertats
i avui
el soldat que guerrejant va perdre una extremitat
ja tot sol es renta les dents
amb els dits agafa ous de la ouera menja
l'atleta corre damunt les cames flexibles
el nen escolta fressejar
i parla i riu
i riu riu
la civilització sempre avança
sortosament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada