fer de cos

de totes les certeses, la pitjor és aquella que desmunta els fonaments de la certesa que donàvem per bona: ens fa pena llegir alguns escrits i algunes notícies; i no ens fa poca pena, (per favor, no ens quedéssim curts), ens fa molta pena, de fet tenim al cor un excés de pena, i ens passem les estones de lleure buscant una manera de foragitar amb urgència aquesta pena per tal de què no ens intoxiqui ni un minut més els pensaments i les accions presents i de futur; ja en tenim prou de cagarel·les i de broma fàcil, de filosofies de pupil·latge, d'egos inflats d'ego, de determinats jocs d'equilibris que acaben sempre en la casella de sortida;

ja estem farts de "pillos"; fins ara ens resultava bastant indiferent què feien o què desfeien els personatges de la vida pública per arribar a aconseguir ocupar una cadira de cent potes, ens importava més aviat gens si hi seien a la gatzoneta o si els agradava posar els peus damunt de la taula o si hi ballaven dalt d'un dit;
avui ens esperona la idea de que el temps acaba posant a tothom en el lloc que li correspon, potser ens esperona pensar en un nou model de fer política; i sobretot ens esperonen els exemples de les persones que es mantenen íntegres: més que mai admirem el coratge i valor del seu posicionament i agraïm que siguin com són;

penso sovint aquests dies en Imre Kertész que va extreure de la dura vivència pròpia la conclusió següent: és immoral ser moral en un món immoral;  si alguna lliçó magistral es va desprenent dels fets actuals deu ser que tard o d'hora la pròpia història passa factura, que ningú se salva d'haver de quadrar els comptes
.