Pàgines

dilluns, 2 de novembre del 2015

Té un poema amagat, de Eduard Sanahuja

TÉ UN POEMA AMAGAT

De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l'armari de l'avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i els papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més pèrfids.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada