Pàgines

dimecres, 6 de juliol del 2016

sentit poètic d'Abbas Kiarostami (bis)

la política arriba a tots els racons, ens arrossega; potser està bé que sigui així, cap a on ens ha d'enlairar, ja ho sabem; ara tindrem tota la paciència; després, potser no tanta o gens:
en general, prefereixo tractar amb docents, persones que viuen per ensenyar i que aconsegueixen fer despertar interès per les matèries que imparteixen;




avui jo tinc el cap ple de poesia
amb Abbas Kiarostami, l'home que sabia ubicar portes enmig d'enlloc
poeta


un poema 
és un mòbil penjat en el no-res
absurd i real

lleuger i consistent

creïble











2 comentaris:

  1. Els /les mestres ensenyem i despertem interès en els nostres alumnes per allò que és important...Però moltes vegades també aprenem d'ells i ens enriquim els uns als altres...

    M'encanten aquests troncs de fusta recaragolats pel temps!!!
    Bona tarda, Mati.

    ResponElimina
  2. Oh! moltíssimes gràcies, per aquest comentari, M.Roser
    te l'agraeixo de tot cor, perquè has captat el sentit de l'entrada
    i l'enriqueixes amb la teva aportació com a mestre

    és fusta d'olivera, davant la cuina de casa meva
    és un arbre que jo estimo, ;), profundament i amb respecte

    ResponElimina