NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES No sé jugar amb màscares, amics. Estimo massa les paraules nostres de molts llavis de cendra, crit i flama. No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa d'uns pocs pensaments clars ni per bastir-me, en arbres de misteri, nius de somnis remots. A la cruïlla dels camins de la nit, la veu ressona: hem escollit, en l'espera de l'alba els dards de la veritat, o un dur silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada