Avui he manllevat el títol de l'entrada en el bloc.
'El poble de les tres acàcies' es correspon amb el capítol XXVI de la novel·la 'Quanta, quanta guerra...' de Mercè Rodoreda, a la qual torno sovint, per plaer, per set, perquè m'agrada acompanyar al pobre Adrià Guinart en la seves peripècies d'antiheroi. Ja en el pròleg M. Rodoreda defineix amb escepticisme la figura de l'heroi: 'no crec gaire en els herois' (...) 'l'heroi, o bé és un home pres de pànic que reacciona per salvar-se d'un perill , o bé és un pobre home que necessita realitzar-se, compensar la seva mediocritat'.
L'escena inicial del capítol en qüestió descriu l'incendi d'una casa l'amo de la qual, tal i com llegim, està 'bocaterrosa amb tres forats vermells a l'esquena'.
I un parell de línies després: 'tanta feina a fer tresor i mira-te'l. Jo el tiraria entrada endins a veure si servia de teia i així no es perdria res'.
L'autora ens fa conèixer les misèries d'un avariciós garrepa que insulta i prevarica i es guanya les antipaties de tothom i acaba com tard o d'hora ha d'acabar un semblant personatge: mort i colgat de brutícia. 'De la pila d'escombraires només li sortien els peus'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada