d'una vigatana

de com parlem a Vic se'n sol fer befa, i jo no puc aportar testimoniatge nou a un debat vell i estèril que neix de la falta de tacte, perquè la gent d'Osona, per més que es vulgui, mai no podria parlar amb l'accent propi de Badajoz, Islamabad o Ushuaia; ja el poeta Espriu va liquidar amb jocositat l'absurditat d'aquesta polèmica fent al·lusió a posar la boca com el cul de la gallina; els vigatans no ens confonem amb l'ús del verb ser i del verb estar: diem 'sóc aquí' com diem 'estic aquí', indistintament; tampoc errem quan cultivem plantes en torratxes, ens posem a eixabuirar, mengem pa de pessic i així, en el sentit més pur i genuí d'aquesta terra emboirada, anem fent; tots, aquí, des de fa segles, anem fent; i anem fent amb independència del vot que dipositem a les urnes, inclosos els propis votants dels partits que fan befa d'aquestes qüestions menors i ineludibles; i, vés per on, nosaltres sentim satisfacció quan ens creuem amb Marta Rovira i la seva família tot passejant pels carrers de Vic, tal i com com va succeir dissabte passat, dia del Mercat del Ram; i sentim orgull, perquè sabem qui volem ser, perquè sabem on volem estar, i perquè sabem quina mena de polítics volem que ens representin: els polítics que saben ser i que saben estar
.