... i escaig : 2022

dijous, 7 de juliol del 2022

La vida dels altres (bis) - la pel·lícula

recordatori

divendres, 10 de gener de 2020

La vida dels altres

LA VIDA DELS ALTRES - pel·lícula

dimecres, 6 de juliol del 2022

Help them grow or watch them go, B. Kaye & J.W. Giulioni

Amb el pdf per llegir ara mateix: aquí

dimarts, 5 de juliol del 2022

dilluns, 4 de juliol del 2022

dimarts, 7 de juny del 2022

Soc a la plaça Catedral quan dos individus se m’acosten. Un i altre volen informar-me del mateix fet. L’un ¿va begut? quequeja i em fa tocs successius al braç. L’altre, ebri de si mateix, eleva el to per renyar-me: “Que no ho ha vist? Mentre vostè, amb tota la parsimònia d’aquest món, es prenia un cafè amb gel, un parell de ganàpies li han pres la cartera”.

—No seria la primera vegada, oi? Gràcies per avisar-me. Ja he trucat a l’autoritat competent.

Han marxat esperitats. Llàstima. Els volia demanar si serien tan amables de declarar amb mi a la comissaria més propera.

dijous, 2 de juny del 2022

fragment

L’home ens parlava amb entusiasme. Tota l’estona al·ludia, sense manies, al mateix assumpte. Com qui alliçona deixebles. Però desenvolupava el pensament amb improvisació, es notava que no tenia un discurs elaborat. De fet l’anava filant sobre la marxa, amb voltes i giragonses que confiava, sobretot, a la complicitat ideal dels oients. O sigui, nosaltres. I al mateix temps semblava del tot aliè a la presència callada dels interlocutors ocasionals amb qui compartia taula fent l’aperitiu. ¿Conversava sol? ¿Ens volia encisar? ¿O és que talment portava un pes excessiu o avergonyit i provava de desfer-se’n amb compungiment?

—La literatura ja ho té, això. O t’agafa de ple o et ve de passada —va dir amb deix fastiguejat—. Potser és que hauré llegit massa llibres amb trama extraordinària. En tots els toms la mateixa matèria: espionatge. Vida quotidiana de gent amb aparença normal i que, sovint, fa moviments estratègics i viu tràfecs prodigiosos. Agents dobles a l’Europa de la segona meitat del segle XX…

Dues vegades va reduir la verbositat. Llavors se li apagava la fascinació inicial. Era en parlar d’autors que ell admirava. Nosaltres no els coneixíem. Jo ni en recordo els noms, ara. De seguida feia un gir en la conversa per dir: “Tinc un adjunt a direcció, més exigent que no pas brillant. L’he d’encimbellar però és pedregós”. Ni un bri d’apassionament. Li devia resultar una idea feixuga. “…la mena d’home a qui cal empentejar i, alhora, de qui n’has de supervisar cadascuna de les decisions que pren, o t’estavelles. Ara, just a meitat de carrera, refà la casa on viu. Tota. Tan bona com era, oi? L’havíem avalat sempre i arreu. Era un model, i a partir d’ara haurem de reblar el clau i dir que el millor pot encara millorar i millorar molt més quan ja de per si era excepcional. Sublim."

L’home ens va confessar que li convenia fer espionatge industrial perquè el negoci amenaça ruïna. I l’adjunt disposa de temps per tafanejar el disc dur dels ordinadors. “Ha trobat informació confidencial i em fa xantatge a mi i a l’empresa. He cedit a totes les seves pretensions a canvi d’obligar-lo a renunciar personalment als afers de vigilància. I fent valer la seva paraula d’honor s’ha desdoblat…”.

dijous, 5 de maig del 2022

Daina

Corre la daina, sense dents, empaitant una bèstia espantadissa: ¿la formiga? ¿la marieta? Amb alegria tresca per camins verds i no mira més enllà del prat. I com que no mira més enllà del prat, no veu que la veuen. Però quan després li fan preguntes com ara: ¿d'on vens tota sola? diu: ah, no ho sé, pregunta-ho a les flors o a les daines de l'estol que anaven amb mi. ¿Qui? ¿Algú més de l'organització escolta? I ja no hi sent, ella corre lleugera com la daina que és, perquè oh! ha vist el cérvol enfilat a la roca, banyes amunt.