El
llibre de M. Montserrat Medalla i Cufí Espígol al jardí fa un plantejament fibrós i directe
“de pensaments que
acaben recollits en quaderns o guardats en capsetes de tresors i agendes
velles que conservem sense saber ben bé per què.”
Potser per explicar als altres i per explicar-se algun dia a una mateixa la vida
viscuda, en els poemes no hi trobem l’artifici de la
ficció, sols poesia vivencial, de la més difícil d'encarar. Sovint costa aconseguir
el to quan es tracta de rescatar, amb força, el capítols que la
memòria ha desat de manera íntegra, durant dècades. Convé no fer malbé res, amb
els versos. Semblaria que l'escriptura recupera el record, però, de fet, és el cop i el ressò
del cop; no necessàriament amb agitació, sinó amb aquella serenor que només s’obté
després de l’entrega, amb totes les variants de l’estimació. Per mostra, el poema Esperança inútil.
Un
llibre de poesia, de lenta manufactura, que divendres dia 31 de juliol es presenta a la Biblioteca de
Blanes.
Jo hauria d'haver recitat el poema DISTÀNCIA, amb moltíssima il·lusió. Però hi ha restriccions en l'aforament i ho deixarem pendent per més endavant.
Salut, M.Montserrat Medalla.
ESPÍGOL
AL JARDÍ – Ònix Poesia
Maig
2020
