COMPONDRE A RABEIG, de l'any 2021

Poema COMPONDRE A RABEIG, del llibre La transformació de la clau. 

Escrit l'any 2021. Editat l'any 2022.

Amb "Registro exprés" a Safe Creative: data 29 de març de 2022 a les 13,26h.

COMPONDRE A RABEIG

 

 

amb verb benèvol

puc compondre a rabeig

      —com qui s’esmuny

                       d’on no

                      d’un mai—

d’una llista de deu alternatives

l’última opció que contemplo

és la de trencar un llapis d’ull

 

la primera elecció passa per

pronunciar la paraula clau                                   

                         —silvestre—

amb verb benèvol

puc meditar sense angúnies

el vol de la mosca contra el vidre

 i rabejar-m’hi

 i rabejar-m´hi

 

Llibre de poesia'23

A l'estiu, malgrat la calda, fem coses. Per exemple, lectura poètica el 16 d'agost a Vilajuïga. Vaig llegir dos poemes que pertanyen a un llibre de poesia en curs. 

Aviat hi posaré el punt i final.

.

La psicologia dels fal·libles

 del llibre LA TRANSFORMACIÓ DE LA CLAU - tardor 2021

La psicologia dels fal·libles (pàg. 27)

2 llibres de poesia

QUÍDAM, L'INNOMINABLE 

i

LA TRANSFORMACIÓ DE LA CLAU

dos llibres de poesia

23 d'abril de 2022 - sant Jordi

 

poètica ment

 Quídam, l'innominable 

edició definitiva: enllestida i a punt 

sant Jordi 2022 - poesia

2021 i quatre llibres

Durant l'any 2021 he participat en el procés d'escriptura i edició o publicació de quatre llibres. 

Dos llibres de poesia: Quídam, l'innominable, La transformació de la clau.

                                                 

Dos llibres de relats amb el grup literari Cornèlia Abril: Relats, Marques de Trinxera

                             

                                                    

La transformació de la clau

Aviat, un llibre de poesia nou que beu del concepte funció hash 

clica: funció hash 

 .

Poesia i comportament

 LA PUERTA DE LA POESÍA,  Aldo Pellegrini

"La poesía tiene una puerta herméticamente cerrada para los imbéciles, abierta de par en par para los inocentes. Nada hay más opuesto a la imbecilidad que la inocencia. La característica del imbécil es su aspiración sistemática a cierto orden de poder. El inocente, en cambio, se niega a ejercer el poder porque los tiene todos. Por supuesto, es el pueblo el poseedor potencial de la suprema aptitud poética: la inocencia. Y en el pueblo, aquellos que sienten la coerción del poder como un dolor.

La poesía no es más que esa violenta necesidad de afirmar su ser que impulsa al hombre.

Los imbéciles viven en un mundo artificial y falso: basados en el poder que se puede ejercer sobre otros, niegan la rotunda realidad de lo humano, a la que sustituyen por esquemas huecos. El mundo del poder es un mundo vacío de sentido, fuera de la realidad. La poesía es una mística de la realidad. El poeta busca en la palabra no un modo de expresarse sino un modo de participar en la realidad misma.

La puerta de la poesía no tiene llave ni cerrojo: se defiende por su calidad de incandescencia. Sólo los inocentes, que tienen el hábito del fuego purificador, que tienen dedos ardientes, pueden abrir esa puerta y por ella penetran en la realidad. La poesía pretende cumplir la tarea de que este mundo no sea sólo habitable para los imbéciles."

Aldo Pellegrini

Pom i codi - poema IV

         IV

Pel vèrtex prim s’escola la farsa líquida.

Es dosifica el control pel broc ampla.

Riu-te’n: és el barret dels tocats de l'ala.

Tots els altres no som sinó el pot de la pega.

Se’ls glaça la rialla quan algú els refrena,

punt per punt, abast i propòsit de la funció.

clica:  Pom i Codi publicat al blog

amb quatre ulls (5)

L’entusiasme i els dubtes esclarits

son a la cantonada amb nom.

Contemplo la ineficàcia i els panots alçats. 

Treballo amb arxius breus i no tant.

Em faig infusions de menta i marialluïsa. 

                Porto el registre de dades:

noms, reunions, dates, llocs. 

Quan ho explico, planto un 

            espantaocells més. 

                                      Ho veig. 

No entusiasmo i no esclareixo dubtes.

Però els versos, sí. Els versos

                     que pesen un gram i voleien.

                            Els versos 

                    que ningú arrenca del poema.

                            Els versos 

                plantats al nas del ninot de palla.

            

La por, aquella por,  

al xamfrà la bescanviaven

per polseguera

.

amb quatre ulls (4)

He vist un globus inflat que s’abandonava en terra.

A la vora hi havia una manxa. M’ha semblat

un objecte perdut.

                                    El globus s’enfilava

amb l’aire calent reclòs entre parets de plàstic   

                                       tibants  i  elàstiques.       

          Ningú lluny.

               Ningú a prop.

                                        El buit.  

                                                Èter.

 

He vist mans puerils estirar el fistó abans de deixar anar

el globus cel amunt. Li afluixaven els llavis de goma

i el vent comprimit sortia per aquella mena de boca.

Feia un xiulet esmolat i sorneguer. Era un desaire.

Va durar deu anys. O un pic més de deu anys

.

amb quatre ulls (3)

Hi havia xais morts i han deduït el llop.

Ardidesa de les ments preclares!

                                     N’han dit drac. 

I l’han estimat quan treu foc pels ullals. 

I l'han respectat quan a sota la pell d’escates dures 

mostrava una protuberància: Son les arques, diuen.

Així, el manament no s’ha fet esperar

i assenyala el xai: quin imprudent,

                         s’ha deixat engolir pel bé de Déu!

                                      ¿que no sabia belar? 

I aquesta i no cap altra serà la singularitat eterna

.

amb quatre ulls (2)

 

La presentadora dels festivals té el micròfon

adherit als llavis i duu un pin a la solapa de l’abric.

Li han encomanat la tasca de trinxar un vers

                                                 -per què?-

que d’inici connectarà, sense modulació,

amb el final d’una estrofa qualsevol

del fragment d’un llibre de text triat a l’atzar

entre tots els volums adormits    

                                                 o no

a les prestatgeries d’una biblioteca particular.

Com a resultat, n’ha obtingut una fulla lluent 

                          -caduca i perenne alhora-.

Una fulla retallada, però no de serra.

La pitjor versió de la ganiveta del pa

.

amb quatre ulls

 l’ordre invers

 

la juguesca era un joc de jocs

que podia passar per un joc de paraules

                                                           i no

tothom a la sala sabia que

                                                  eren actors

                                                 sords però no muts

                                                coixos d’un peu

                                                  mancats d’un braç

de viva veu redactaven

                        cada dia instruccions concises

calia escriure la quotidianitat dels altres

                                    la meva també

mai no prendrien decisions en solitari

                          tampoc les idònies

el joc seria perpetu i críptic o ja res no tindria retorn

malgrat això es postulaven

per gestionar el bé comú

                                    fortunes i dissorts

i en els àpats tradicionals

primer agafaven el crostó cruixent

d’una barra llarga

el mullaven amb força oli

                         “hoyo”, en diuen d’aquesta menja

després llescaven un pa girat ben rodó

fregaven amb all l’ampla llesca

i a continuació feien unes quantes passades

de tomata de penjar, ben madureta

partida en dues meitats

.

fingides fineses (CORDES - 2009-2014)

El poema FINGIDES FINESES, publicat al llibre CORDES amb altres poemes escrits en el període 2009 / 2014.

FINGIDES FINESES 

era del tot necessari fer miques els vidres 

dels finestrals de les cases de pedra
abans de començar a parlar del mar 

de les hores de cendra i dels viratges cap 

el verd tendre de l’herba menuda
abans de rossejar els mots les persones les idees 

per fer-se entendre enllà d’allà d’estrèpits 

eixits d’una mena d’inventiva cafrada

per torn cric-crac rum-rum fregadís de rocs

cantant a capella la cançó enfadosa
                                 ‘lobby’ is in the air

sistema de regles imperant

que ha de menester l’esperit remís

d’una figureta confeccionada

amb draps i cordillets i serradures

personatge putxinel·li corquim
d’un salvatgisme patibulari
sadollat de fingides fineses
acarnissament de pròcers arters

.

engatar-se amb el fum (bis)

dimecres, 15 de juliol de 2015

engatar-se amb el fum

 a cavall de les cames
quídam, l'innominable
  el seu nom als quatre

vents proclama: Nyèbit
em dic Nyèbit i sóc
de caire trinxeraire

    figura condiment
perífrasi del crit eixordador
  el tro previ al llampec

coerció   por   constrenyiment
   mil braços de palla rellent
   i cent fils d'acer dolçàs

  sóc eix d'una pira inflamable
tergiversació  i   inapel·labilitat
     escolament en el vèrtex

    punt de creu al blanc de l'ull
   la cosa feta    embut i traspàs
         el tall a la jugular

digueu-li que sí... (bis)

...i reforcem la plaça, fem net de raconades. 

dilluns, 8 de juny de 2020

Digueu-li que sí

digueu-li que sí, que sí a tot
que plou i fa sol, que neva
que no hi ha res millorable en la seva personalitat
-els altres fem el que podem i gràcies-
que no hi ha emblema pròdiga com la seva
que sí, que sí a tot i deixeu-lo sol
deixeu-lo ben sol amb les seves manies
trifulgues i escàndols i obsessions
digueu-li que no sabem imaginar res igual
que sí a tot i que molt bé tot
que s'ho passi bé amb si mateix
que es distregui rient d'odi
que retoqui mirallets de tocador
com orfebre del no-res
digueu-li que la burra no es vol moure
.

fotografia de Matilde Nuri

.

dia mundial de la poesia: març 2021

Us remeto al blog de Cornèlia Abril per celebrar EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA amb les autores del grup literari i amb altres poetes com ara Olga Xirinacs, Shakespeare, Joana Raspall i, enguany, Felícia Fuster, tots plegats en la companyia d'autors blanencs que reciten poemes d'autoria pròpia. També jo hi aporto un poema: els brots d'olivera. Gràcies per convidar-me a la festa. 

Vegeu i gaudiu amb els vídeos perquè, com diu Montserrat Medalla, conductora de l'espai "El plaer d'escriure" que ha impulsat aquesta iniciativa: 

És preciós que la poesia sorgeixi, com la primavera, des de l'arrel del poble!

Presentació

poetes convidats

Autors blanencs

No sé jugar amb màscares, de M. Àngels Anglada

 Avui fa 91 anys que Maria Àngels Anglada va néixer a Vic. Recupero el poema publicat al blog el 14 de setembre de 2016

dimecres, 14 de setembre de 2016

No sé jugar amb màscares, de M. Àngels Anglada

NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci. 

'desdenyeu-vos'

 

Desdeny és pensar amb mentalitat d’orfebre 

mantenint les mans enguantades

en proteccions de pues.

 

Desdeny és voler tenir l’última paraula

i no contrastar opinions ni dades

amb els interlocutors implicats.

 

Desdenyeu-vos

.