Llibre de poesia'23

A l'estiu, malgrat la calda, fem coses. Per exemple, lectura poètica el 16 d'agost a Vilajuïga. Vaig llegir dos poemes que pertanyen a un llibre de poesia en curs. 

Aviat hi posaré el punt i final.

.

La psicologia dels fal·libles

 del llibre LA TRANSFORMACIÓ DE LA CLAU - tardor 2021

La psicologia dels fal·libles (pàg. 27)

Pudor de tuf

Pensava que avui fa una pudor estranya. En el meu àmbit, 

m'ha semblat força exacte aplicar l'expressió 'pudor de tuf'.

I és que mig endreçava poemes i arxius al llapis de memòria 

quan m'he trobat algunes estrofes que feien mala olor 

però no sabia definir quina mena de mala olor era. 

Llavors m'ha vingut al cap l'expressió: pudor de tuf. 

Una de les estrofes era, per exemple:

He vist el matí atapeït. Com una farsa

embotida als dintres desguassats
d’un pollastre a punt d’anar al forn
i que no troba prou espai d’obertura
en l’orifici contràctil. 

                          L’auxiliar de cuina 

ha d'entaforar amb el puny orellanes, 

prunes, pinyons, pilota i poma 

sense pelar. 

                L'espai ja fa tuf de carn rostida

            d'animal sofert que sua

                 en la tija de ferro    a l'ast

              giravoltant     a foc viu.

 

La transformació de la clau - Poema

Poema del llibre La transformació de la clau. 

Aviat a la venda.

La conversa era una i constant.

Com un qualsevol col·loqui 

volia adoptar forma de diàleg.

Si no m’equivoco versava 

sobre delicte sense proves

i sobre proves sense delicte.

Les infinites barres paral·leles.

La loquacitat que mai no cessa.

Dos, tres, quatre, set, onze mil mots

traçats desplegant-se en flancs

¿evolucionen o col·lapsen?

Pom i codi - poema IV

         IV

Pel vèrtex prim s’escola la farsa líquida.

Es dosifica el control pel broc ampla.

Riu-te’n: és el barret dels tocats de l'ala.

Tots els altres no som sinó el pot de la pega.

Se’ls glaça la rialla quan algú els refrena,

punt per punt, abast i propòsit de la funció.

clica:  Pom i Codi publicat al blog

amb quatre ulls (5)

L’entusiasme i els dubtes esclarits

son a la cantonada amb nom.

Contemplo la ineficàcia i els panots alçats. 

Treballo amb arxius breus i no tant.

Em faig infusions de menta i marialluïsa. 

                Porto el registre de dades:

noms, reunions, dates, llocs. 

Quan ho explico, planto un 

            espantaocells més. 

                                      Ho veig. 

No entusiasmo i no esclareixo dubtes.

Però els versos, sí. Els versos

                     que pesen un gram i voleien.

                            Els versos 

                    que ningú arrenca del poema.

                            Els versos 

                plantats al nas del ninot de palla.

            

La por, aquella por,  

al xamfrà la bescanviaven

per polseguera

.

amb quatre ulls (4)

He vist un globus inflat que s’abandonava en terra.

A la vora hi havia una manxa. M’ha semblat

un objecte perdut.

                                    El globus s’enfilava

amb l’aire calent reclòs entre parets de plàstic   

                                       tibants  i  elàstiques.       

          Ningú lluny.

               Ningú a prop.

                                        El buit.  

                                                Èter.

 

He vist mans puerils estirar el fistó abans de deixar anar

el globus cel amunt. Li afluixaven els llavis de goma

i el vent comprimit sortia per aquella mena de boca.

Feia un xiulet esmolat i sorneguer. Era un desaire.

Va durar deu anys. O un pic més de deu anys

.

amb quatre ulls (3)

Hi havia xais morts i han deduït el llop.

Ardidesa de les ments preclares!

                                     N’han dit drac. 

I l’han estimat quan treu foc pels ullals. 

I l'han respectat quan a sota la pell d’escates dures 

mostrava una protuberància: Son les arques, diuen.

Així, el manament no s’ha fet esperar

i assenyala el xai: quin imprudent,

                         s’ha deixat engolir pel bé de Déu!

                                      ¿que no sabia belar? 

I aquesta i no cap altra serà la singularitat eterna

.

amb quatre ulls (2)

 

La presentadora dels festivals té el micròfon

adherit als llavis i duu un pin a la solapa de l’abric.

Li han encomanat la tasca de trinxar un vers

                                                 -per què?-

que d’inici connectarà, sense modulació,

amb el final d’una estrofa qualsevol

del fragment d’un llibre de text triat a l’atzar

entre tots els volums adormits    

                                                 o no

a les prestatgeries d’una biblioteca particular.

Com a resultat, n’ha obtingut una fulla lluent 

                          -caduca i perenne alhora-.

Una fulla retallada, però no de serra.

La pitjor versió de la ganiveta del pa

.

amb quatre ulls

 l’ordre invers

 

la juguesca era un joc de jocs

que podia passar per un joc de paraules

                                                           i no

tothom a la sala sabia que

                                                  eren actors

                                                 sords però no muts

                                                coixos d’un peu

                                                  mancats d’un braç

de viva veu redactaven

                        cada dia instruccions concises

calia escriure la quotidianitat dels altres

                                    la meva també

mai no prendrien decisions en solitari

                          tampoc les idònies

el joc seria perpetu i críptic o ja res no tindria retorn

malgrat això es postulaven

per gestionar el bé comú

                                    fortunes i dissorts

i en els àpats tradicionals

primer agafaven el crostó cruixent

d’una barra llarga

el mullaven amb força oli

                         “hoyo”, en diuen d’aquesta menja

després llescaven un pa girat ben rodó

fregaven amb all l’ampla llesca

i a continuació feien unes quantes passades

de tomata de penjar, ben madureta

partida en dues meitats

.

fingides fineses (CORDES - 2009-2014)

El poema FINGIDES FINESES, publicat al llibre CORDES amb altres poemes escrits en el període 2009 / 2014.

FINGIDES FINESES 

era del tot necessari fer miques els vidres 

dels finestrals de les cases de pedra
abans de començar a parlar del mar 

de les hores de cendra i dels viratges cap 

el verd tendre de l’herba menuda
abans de rossejar els mots les persones les idees 

per fer-se entendre enllà d’allà d’estrèpits 

eixits d’una mena d’inventiva cafrada

per torn cric-crac rum-rum fregadís de rocs

cantant a capella la cançó enfadosa
                                 ‘lobby’ is in the air

sistema de regles imperant

que ha de menester l’esperit remís

d’una figureta confeccionada

amb draps i cordillets i serradures

personatge putxinel·li corquim
d’un salvatgisme patibulari
sadollat de fingides fineses
acarnissament de pròcers arters

.

engatar-se amb el fum (bis)

dimecres, 15 de juliol de 2015

engatar-se amb el fum

 a cavall de les cames
quídam, l'innominable
  el seu nom als quatre

vents proclama: Nyèbit
em dic Nyèbit i sóc
de caire trinxeraire

    figura condiment
perífrasi del crit eixordador
  el tro previ al llampec

coerció   por   constrenyiment
   mil braços de palla rellent
   i cent fils d'acer dolçàs

  sóc eix d'una pira inflamable
tergiversació  i   inapel·labilitat
     escolament en el vèrtex

    punt de creu al blanc de l'ull
   la cosa feta    embut i traspàs
         el tall a la jugular

digueu-li que sí... (bis)

...i reforcem la plaça, fem net de raconades. 

dilluns, 8 de juny de 2020

Digueu-li que sí

digueu-li que sí, que sí a tot
que plou i fa sol, que neva
que no hi ha res millorable en la seva personalitat
-els altres fem el que podem i gràcies-
que no hi ha emblema pròdiga com la seva
que sí, que sí a tot i deixeu-lo sol
deixeu-lo ben sol amb les seves manies
trifulgues i escàndols i obsessions
digueu-li que no sabem imaginar res igual
que sí a tot i que molt bé tot
que s'ho passi bé amb si mateix
que es distregui rient d'odi
que retoqui mirallets de tocador
com orfebre del no-res
digueu-li que la burra no es vol moure
.

fotografia de Matilde Nuri

.

Posem per cas

Posem per cas un grup selecte

dins el grup dels escollits. Fa activitats

                                               ben elegides.

            Frenètic, histriònic.

No en aparença, sinó de fet. Tria

i remena, s’embutxaca

i decideix segons categoria. És elit. 

Tot li és fàcil. Ningú tus a la cara

                    d’un d’allà dalt.

                                        ¿Dalt d’on?

                                          Dalton!

.

No sé jugar amb màscares, de M. Àngels Anglada

 Avui fa 91 anys que Maria Àngels Anglada va néixer a Vic. Recupero el poema publicat al blog el 14 de setembre de 2016

dimecres, 14 de setembre de 2016

No sé jugar amb màscares, de M. Àngels Anglada

NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci. 

'desdenyeu-vos'

 

Desdeny és pensar amb mentalitat d’orfebre 

mantenint les mans enguantades

en proteccions de pues.

 

Desdeny és voler tenir l’última paraula

i no contrastar opinions ni dades

amb els interlocutors implicats.

 

Desdenyeu-vos

.

caminar

 vídeo i fragment de poema del llibre de poesia Un botó per cada trau

Perquè la ruta és atractiva 

 i no acaba on els anti-antitot

han emplaçat la línia de meta. 

L'arribada no és un lloc 

 sinó  

pensament 

consegüent  

deductiu.

poema L

vídeo i poema: Fiords i poema L                           

del llibre de poesia Un botó per cada trau

Poema L

 

 

illetes de lava 

en somort 

magma o cúmul 

feix d’una pila 

 de residus 

 amb gel i pols 

 embarcacions 

de bandera pirata  floten 

 suren 

 els aires són pròspers  i les qüestions vitals  tema d’estudi 

 cal tibar el nervi  per desencallar 

 una nau nua 

 

Jardí

poema II - del llibre de poesia Un botó per cada trau

em llevo d'hora 
  avui com tots els dies de la setmana
pugno amb els elements 
  a favor i en contra 
faig o desfaig versos mentre arrenco
herbes carnoses o invasives 
 herbejar s'assembla a poetejar 
al jardí, que és un espai viu però clos,
la sorpresa seria trobar un menhir a la rocalla

                                    vídeo: jardí

Foc

vídeo i poema

QUÍDAM, l'innominable