dissabte, 16 de novembre de 2019

POM I CODI - fragment

Publico en obert alguns poemes que han tingut vida a les xarxes en algun moment anterior.


Si vols llegir, clica sobre el títol:             POM I CODI



Bona lectura!

dilluns, 4 de novembre de 2019

10N

Cinc anys després, no ha canviat gaire l'assumpte: posem-hi 10N en lloc de 9N, Escola Bertí en lloc de IES E.Xammar, i ja ho tindrem. L'alegria ha minvat. La intensitat, no. 

dimarts, 4 de novembre de 2014


criteris

si hi ha un concepte sòlid en el qual podem dipositar la nostra confiança, sense por de veure-la frustrada, és el que té per base les humanitats: entronca amb el passat i ens projecta cap el futur, explica la història de les guerres i dels exilis i dels esdeveniments polítics transcendents, ens interpel·la amb acurada i vivaç dialèctica, genera esperança com pertoca a un referent, no es deixa posar preu, estima i es fa estimar, gaudeix i fa gaudir; en definitiva, parlem del criteri que mai respondrà a consignes prefixades, perquè no transita per circuits interessats ni practica la cagarel·la ni mossega els esquers que pengen de l'ham...

viurem el nou 9N amb alegria, il·lusió, intensitat d'emocions i agraïment infinit cap a les persones que comparteixen amb nosaltres un tarannà:
  • la meva urna és a: I.E.S. Eugeni Xammar, a L'Ametlla del Vallès.
  • la meva il·lusió: viure en una societat participativa on tothom que vulgui pugui pensar per si mateix.
  • la meva demanda: evitar l'endogàmia.
  • la meva esperança: intacta

divendres, 11 d’octubre de 2019

Quídam

Faig un recull de poemes que he publicat al blog i n'afegeixo de nous en la versió final. Aquesta és una mostra provisional. Per llegir, clicar sobre el títol. 

Quídam és l'estrany, allò que no té nom, l'innominable. 



                                                       QUÍDAM, L'INNOMINABLE

diumenge, 15 de setembre de 2019

torno a dir

dijous, 20 de juliol de 2017

lectures

reflexions breus després de fer un tomb pel clavegueram: no em ve d'ahir, sinó de més lluny, la impressió que passen coses alienes a la voluntat de la gent; a tots nivells, personal i col·lectiu, a vegades puntuals, fins a l'extrem de que aquestes coses poden arribar a ser invisibles a la percepció: és trist que, com a individuo, tinguis coneixement d'allò que t'estan fent des de fora, i en canvi hagis d'admetre que no ho pots rebatre ni demostrar perquè la tirallonga de dificultats a l'hora de desfer nusos comença en la primera baula: no convé! out! però la situació continua invariablement com qui segueix les instruccions d'un joc pervers: que passin coses enllà del domini propi, sota control remot, algú que ens ha estat inventant el passat, ens intervindrà el present i ens projectarà el futur: així ha de ser; caram! 

suposo que algun dia en sabrem més, de tot plegat, del gal mediàtic, de quin paper han jugat els actors coneguts i amb responsabilitat en aquest moment històric, no tant com a creadors d'opinió pública sinó com a interventors directes en el relat general, i, perquè no queda a nivell d'anècdota ni en mans de l'histrionisme d'uns adolescents perpetus, és gravíssim, sobretot quan hi ha una intenció concreta, i encara més si s'acaba demostrant que es mouen els fils des de les estructures d'estat i nosaltres som els seus putxinel·lis reduïts a la llar

dijous, 12 de setembre de 2019

11 setembre'19

Malgrat tot, ahir a Barcelona vaig fer per una. La Diada té aquest poder de convocatòria. 
La gent no falla: parla clar, sense alçar la veu. 
 

11s2019-Barcelona

diumenge, 8 de setembre de 2019

Cornèlia Abril: Recull de "15 RELATS D'ESTIU"

Si vols llegir els relats que hem escrit durant els mesos d'estiu, 
clica el títol: recull de 15 relats d'estiu         

recull de 15 relats d'estiu




BONA LECTURA!


dimecres, 28 d’agost de 2019

eren quasi deus


fa cinc anys i escaig d'aquestes paraules que avui torno a publicar


divendres, 21 de febrer de 2014

eren quasi deus

eren quasi déus i no del tot homes
eren dos, de vegades tres
un, el més alt, feia temps que no s'afaitava
l'altre, més retret, amagava les mans dins uns guants de pell de daina
el tercer abaixava el cap per esputar rels verdes
contra el cel   la terra  els inferns

eren quasi deus però patien set humana
aquella set que deixa la boca seca
i només se salva amb aigua

disfressats de pelegrins venien a exigir
que aquella set que era la seva i única
fos sadollada amb beuratges d'elixir fort i espirituós
i entraven a les cases i arrambaven el què podien
i disparaven trets a l'aire per espantar les pors
i trencaven els pots de terrissa amb farinetes
i feien malbé els grans de cereals
ara com farem el pa?
pa?
el que volem és carn
som guerrers, nosaltres
guerrers i l'horror

ja beguts, començaven a riure a pleret
esbufegaven renegaven donaven ordres amb violència
sempre en una llengua estranya
quina llengua era?
viperina
la que tot ho capgira

dilluns, 26 d’agost de 2019

fantàstica misèria

Les preguntes transcendentals arriben en el punt àlgid, quan ja no serveixen per aclarir res; sols per demostrar l'únic resultat final tolerable: taules.

Però això té gust de victòria.

Després veniu a demanar col·laboració, que participem, que ajudem, que llegim -sobretot això, que llegim-, que comprem, que sumem allà on vosaltres heu restat i sostret.

Sempre més enllà de, fora de, lluny de... massa lluny de tot arreu.

Fantàstica misèria.