dilluns, 26 de novembre de 2018

(I) Un botó per cada trau

Llibre de poesia que m'ha editat i publica ÒnixPoesia, amb pròleg d'Olga Xirinacs i una vuitantena de poemes que ja comencen a caminar pels carrers de les llibreries. Espero i desitjo que us agradi llegir, regalar, compartir poesia. 





"Els poemes de Matilde Nuri són vigorosos, decidits, i responen a una ment ordenada i exigent que no es permet concessions. (..)
Un llibre sòlid i ben construit veu la llum primera i reclama tota l'atenció possible, perquè la lectura sempre creix en extensió i maduresa"
                                                                                         
                                                                                  - Olga Xirinacs - Fragment del pròleg.




"Cordant o descordant botons potser es troben resppostes; no totes, tampoc totals. Perquè la poesia declina tant exercir domini com deixar-se dominar. En el millor del casos promou persistir, mirar endavant, de manera sintètica o en eclosió, àmplia."

                                                                                         Matilde Nuri - Fragment del pròleg.

dimecres, 12 de setembre de 2018

11 setembre 2018




 és costum de la casa
oferir una imatge de la Diada

ja en tinc unes quantes
totes expressives

diumenge, 14 de gener de 2018

postveritats i altres posts

foto: ...iescaig


foto: Google





Ens hauriem d'acostumar a depurar responsabilitats
.

divendres, 29 de desembre de 2017

poema i cita - Seamus Heaney

ALLÍ, DE REPENTE
de Seamus Heaney


Una fría puesta, una nidada, casi escondida
Entre el mantillo del otoño pasado, pero sabía yo,
Por falta de brillo y la quietud, que estaba podrida.
Convertido en sudor fúnebre el rocío de la mañana
Que no hacía brillar las cáscaras, sino que las humedecía,
Estaba agachado en la húmeda hierba
Junto al seto, adorando el nido,
Madrugador, dedicado a meter mano en los nidos
Y habituado a hallar cálidos huevos. En su lugar,
Esta inesperada bolita polar,
Este estigma, este frío de piedra redonda del amanecer
En mi humillada mano derecha, prueba indiscutible,
De repente, de lo que allí conspiraba para abortar
La materia en su enfrentamiento planetario.





dijous, 14 de setembre de 2017

relectures

després de cada Diada torno a llegir els escrits d'anys anteriors, i comprovo opinió, respostes, emocions, emplaçaments, encerts
avui recupero una entrada de l'any 2014, l'altra del 2015



dissabte, 25 d’octubre de 2014

amb nitidesa, entre tots

No prendrem mal. Encara sabem qui som.
Amics dels nostres amics, confiem en l'amistat, del tot hi confiem.
I en la poesia. Entesa com un comportament, una actitud.

Ens esperona viure el moment històric del 2014. I encara més ens esperona pensar el futur, la societat nova que junts anirem construint.
Ho hem de fer amb nitidesa. De manera que els elements tòxics no hi tinguin cabuda.

Haurem de fer-ho entre tots. I gaudir-ne plegats. Perquè s'ho val.

dilluns, 14 de setembre de 2015

setembre

penso que haurem de començar a aprendre a reconèixer sentiments nous, emocions molt vives; un estar satisfets de la feina feta, de l'aguant que hem tingut, de les lluites compartides i que ja ens aporten alguna victòria i no menor precisament;

com hem crescut! persones i societat, tots ens hem fet grans;

al capdavall, el patiment i la comprensió mútua que ens regalem ens agermana més sàviament que no ho faria la genètica; hi ha moments que no puc dir ni bufa; hi ha moments que no em sé acabar tot l'impuls de fer que m'empeny, la força vital;

i no perdo mai de vista que som protagonistes anònims i vivents d'aquest setembre de 2015;

sí sí

diumenge, 10 de setembre de 2017

Carisma

Llegint els intercanvis de paraules que aquests dies es troben a les xarxes socials recordo la visita al Museu dels Escriptors, a Dublín. Una casa d'estil irlandès: totxana roja, porta blanca, petitona i ben acollidora. A l'interior hi ha una cambra amb les fotografies del rostre d'uns quants autors, a peu de quadre, unes frases, que avui serien tuits, i no precisament elogiosos des de la Irlanda rural cap a la privilegiada noble Anglaterra, i viceversa.

Perquè es veu que això d'anar pel món insultant s'adiu força amb la gent que es dedica a escriure. Afinar la ploma, vindria a ser, oi? Però, en canvi, a mi m'atrau tot just el contrari. Em sento bé en la companyia de persones respectuoses, que saben dir sis-plau o gràcies, et veig i et reconec, i totes les frases d'aquesta naturalesa que podem imaginar.

Amb el temps, m'he anat trobant amb una constant: de totes les persones que he conegut i tractat, només les que son  més intel·ligents m'han fer sentir intel·ligent a mi. M'han mostrat la seva visió particular dels assumptes de la vida i de la professió. En general, el gaudi absolut l'he trobat en la companyia de persones que al seu torn han conegut el plaer en la feina, en el hobby, en la manera d'anar fent, en l'amistat.
Tarannà, se'n diu, d'això. Temperament , i també carisma. El denominador comú en totes elles ha estat el comportament ètic, una honorabilitat certa, el respecte per l'alteritat.

No fa gaire he escrit en algun lloc que els estrategs de despatx s'equivoquen quan actuen com si tothom acceptés la guerra. No. La guerra només justifica la mentalitat bel·ligerant. O el seu derivat, el poder econòmic. Res més.
La pau és un privilegi que cal guanyar i al qual tenim accés tots, si volem. Sense necessitat d'afinar res. Sense forçar. Tal qual som
.