SONETO: MÁS DE LO MISMO
Pág. 161
Prueba a evitar el patrón evitado,
el patrón de evitar. No es tan fácil como parece:
afanosa la espina sale a flote
desde el pez para volverse parqué. O lo que venga bien.
Nuevas fractales claman por ser idénticas
a sus hermanas. Lo logra la mitad. Las otras
acaban siendo los estampados de flores provenzales que creó
algún adormilado pero ingenioso
tejedor a mediados del siglo dieciocho,
y no habían cobrado vida nunca hasta ahora.
Practicar una escala es parecido: siempre distinta y nunca la misma.
No preguntes por qué hacemos estas cosas, sino por qué les hallamos sentido.
Pregúntaselo al cuco clavado en pleno vuelo
entre la pagoda y la cueva rococó del ermitaño. Puede que te lo diga.
POR DÓNDE VAGARÉ
John Ashbery
Lumen 2006
Els llibres que he publicat - 14+5
- ELS LLIBRES QUE TINC PUBLICATS FINS ARA:
- Rojo Flamingo - PROSA**
- A tall d'aigua - POESIA**
- Cordes - POESIA**
- ***Un botó per cada trau - POESIA **
- ***Weby i el viatge còsmic - infantil - Ed. Beascoa
- *Weby y el viaje cósmico - infantil -Ed Beascoa
- *Weby i els amics repetits - infantil -Ed. Beascoa
- *Weby y los amigos repetidos -infantil -Ed. Beascoa
- *Picuà juga a casa -infantil -Ed. Beascoa
- *Picuá juega en casa -infantil -Ed. Beascoa
- *Picuà juga al jardí -infantil -Ed. Beascoa
- *Picuá juega en el jardín -infantil -Ed. Beascoa
- ***He d'anar-me'n - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
- ***Si es fa fosc - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
- ***I, tanmateix, va ser una nena - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
- ***Marques de trinxera - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
- ***Relats amb CORNÈLIA ABRIL**
- ***Quídam, l'innominable - POESIA
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris germà de vers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris germà de vers. Mostrar tots els missatges
dilluns, 4 de setembre del 2017
dimecres, 30 d’agost del 2017
una opinió doble
"Es un hecho demostrado que nuestra imaginación permanece libre incluso en condiciones de privación de libertad".
"El apoyo estatal a la literatura es la forma estatalmente encubierta de la liquidación estatal de la literatura".
Imre Kertész
dilluns, 14 d’agost del 2017
Todorov i la vocació de la memòria
MEMORIA DEL MAL, TENTACIÓN DEL BIEN - Indagación sobre el siglo XX
Tzvetan Todorov - Ediciones Península - HCS - Año 2002
(...) Prohibimos a todos nuestros súbditos de cualquier estado y calidad que sean, renovar su memoria..."
Más cerca de nosotros, en 1881, Paul Déoulède, fundador de la Liga de los Patriotas y militarista convencido, clama, con un espíritu opuesto:
Sé de algunos que creen que el odio se apacigua:
¡No, no!, el olvido no entra en nuestros corazones.
Así allana el camino para la carnicería de Verdún. Sin saberlo, confirmaba con sus palabras una fórmula de Plutarco según la cual la política se define como lo que arrebata al odio su carácter etereno; dicho de otro modo, lo que subordina el pasado al presente.
-pág.204 - Vocación de la memoria -
:::
Ahora bien, la diferencia entre justicia y venganza es doble. En primer lugar, la venganza consiste en responder a un acto individual con otro acto individual, comparable en principio: mataste a mi hijo, yo mataré al tuyo. La justicia, en cambio, confronta el acto individual a la generalidad de la ley; el anonimato de los justicieros (policías o magistrados) se opone a la identidad singular del vengador. La venganza, como el perdón, es personal; la justicia no lo es, la ley no conoce individuos.
(...) El acto de justicia repara la ruptura del orden social, confirma la validez de la ley (escrita o, como en los crímenes contra la humanidad, no escrita) y, por lo tanto, el propio orden social; no compensa necesariamente la ofensa sufrida por el individuo. Lo importante desde este punto de vista no es que la justicia sea más o menos severa, sino que sea.
-pág.206 - Vocación de la memoria -
Tzvetan Todorov - Ediciones Península - HCS - Año 2002
(...) Prohibimos a todos nuestros súbditos de cualquier estado y calidad que sean, renovar su memoria..."
Más cerca de nosotros, en 1881, Paul Déoulède, fundador de la Liga de los Patriotas y militarista convencido, clama, con un espíritu opuesto:
Sé de algunos que creen que el odio se apacigua:
¡No, no!, el olvido no entra en nuestros corazones.
Así allana el camino para la carnicería de Verdún. Sin saberlo, confirmaba con sus palabras una fórmula de Plutarco según la cual la política se define como lo que arrebata al odio su carácter etereno; dicho de otro modo, lo que subordina el pasado al presente.
-pág.204 - Vocación de la memoria -
:::
Ahora bien, la diferencia entre justicia y venganza es doble. En primer lugar, la venganza consiste en responder a un acto individual con otro acto individual, comparable en principio: mataste a mi hijo, yo mataré al tuyo. La justicia, en cambio, confronta el acto individual a la generalidad de la ley; el anonimato de los justicieros (policías o magistrados) se opone a la identidad singular del vengador. La venganza, como el perdón, es personal; la justicia no lo es, la ley no conoce individuos.
(...) El acto de justicia repara la ruptura del orden social, confirma la validez de la ley (escrita o, como en los crímenes contra la humanidad, no escrita) y, por lo tanto, el propio orden social; no compensa necesariamente la ofensa sufrida por el individuo. Lo importante desde este punto de vista no es que la justicia sea más o menos severa, sino que sea.
-pág.206 - Vocación de la memoria -
dimecres, 15 de març del 2017
Obra poètica, de Teresa d'Arenys
PENSAMENTS SIMPLES, 1985
Mediterrània
Diu que envellíreu
dintre la mar pregona,
déus, i la vostra
perenne adolescència
abandona les cales.
.
dimarts, 17 de gener del 2017
dignitat i decència
tinc molt clar què estic fent l'any 2017 i on sóc
Gràcies, President Puigdemont, per pronunciar ahir aquestes dues paraules juntes: DIGNE I DECENT, i també gràcies per l'esperança
Paraules de C. Puigdemont, ahir, al Teatre Romea:
"L’any 2017 no serà un any corrent. És l’any pel qual ens hem estat preparant, hem sortit de casa, ens hem fet voluntaris, o hem hagut de convèncer algú que no ho veia clar. Aquest és l’any pel qual alguns anàvem al Fossar de les Moreres durant tants anys, o defensàvem l’estatut, o ens vam manifestar contra la sentència l’any 2010. Si voleu, afegiu-hi els avantpassats, els néts, els refugiats que vindran. Perquè l’any 2017 és l’any pel qual ens hem estat preparant. L’any 2017 és l’any. En el futur haurem de saber i recordar què fèiem el 2017. Les generacions futures ens ho preguntaran sovint. On eres, tu, l’any 2017? On eres, avi? No és un any convencional, ni corrent. L’any 2017 acaba un procés i comença una era. L’era d’una Catalunya lliure. Ens toca dir-ho sense adjectius ni condicionants: una Catalunya rotundament lliure. Més pròspera i justa amb els seus fills i filles. Més solidària amb el món. I això no depèn de mi, no només depèn de mi, sinó de tots nosaltres. De nosaltres, que tenim un dels propòsits més bells: procurar un futur digne i decent per a la gent."
-
Gràcies, President Puigdemont, per pronunciar ahir aquestes dues paraules juntes: DIGNE I DECENT, i també gràcies per l'esperança
*
"L’any 2017 no serà un any corrent. És l’any pel qual ens hem estat preparant, hem sortit de casa, ens hem fet voluntaris, o hem hagut de convèncer algú que no ho veia clar. Aquest és l’any pel qual alguns anàvem al Fossar de les Moreres durant tants anys, o defensàvem l’estatut, o ens vam manifestar contra la sentència l’any 2010. Si voleu, afegiu-hi els avantpassats, els néts, els refugiats que vindran. Perquè l’any 2017 és l’any pel qual ens hem estat preparant. L’any 2017 és l’any. En el futur haurem de saber i recordar què fèiem el 2017. Les generacions futures ens ho preguntaran sovint. On eres, tu, l’any 2017? On eres, avi? No és un any convencional, ni corrent. L’any 2017 acaba un procés i comença una era. L’era d’una Catalunya lliure. Ens toca dir-ho sense adjectius ni condicionants: una Catalunya rotundament lliure. Més pròspera i justa amb els seus fills i filles. Més solidària amb el món. I això no depèn de mi, no només depèn de mi, sinó de tots nosaltres. De nosaltres, que tenim un dels propòsits més bells: procurar un futur digne i decent per a la gent."
-
dijous, 22 de setembre del 2016
'el columpio de Boger'
'...el columpio de Boger. Es un aparato conocido a raíz del proceso de Auschwitz celebrado en Francfort, al que, jugando, su constructor el ingenioso Boger, suboficial de la SS, ataba a sus víctimas con la cabeza hacia abajo para convertir los traseros que de este modo se le presentaban en los juguetes idóneos para desfogar su locura sádica.
Sí, el sobreviviente contempla con impotencia cómo le quitan su única posesión: las experiencias auténticas.'
fragment de l'article: ¿De quién es Auschwitz? Sobre 'La vida es bella'.
Pàgines 90-91
Una altra joia de Kertész: Un instante de silencio en el paredón.
Editaorial: Herder.
Traductor: Adam Kovacsics
2ª edició - any 2002
dimecres, 14 de setembre del 2016
No sé jugar amb màscares, de M. Ângels Anglada
NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES
No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.
dimecres, 24 d’agost del 2016
Jactancia de quietud, J.L. Borges
JACTANCIA DE QUIETUD
Escrituras de luz embisten la sombra, más prodigiosas que
meteoros.
La alta ciudad inconocible arrecia sobre el campo.
Seguro de mi vida y de mi muerte, miro los ambiciosos y quisiera
entenderlos.
Su día es ávido como el lazo en el aire.
Su noche es tregua de la ira en el hierro, pronto en acometer.
Hablan de humanidad.
Mi humanidad está en sentir que somos voces de una misma penuria.
Hablan de patria.
Mi patria es un latido de guitarra, unos retratos y una vieja espada,
la oración evidente del sauzal en los atardeceres. El tiempo está
viviéndome.
Más silencioso que mi sombra, cruzo el tropel de su levantada
codicia.
Ellos son imprescindibles, únicos, merecedores del mañana.
Mi nombre es alguien y cualquiera.
Paso con lentitud, como quien viene de tan
lejos que no espera llegar.
Luna de enfrente
1925
dimarts, 16 d’agost del 2016
prou demagògia, si us plau
"Dicen que no hay justicia,
y no comprenden que la justicia está como debe estar:
con su venda en los ojos, su balanza y su espada"
dissabte, 13 d’agost del 2016
Hands, de Moya Cannon
.
dimecres, 10 d’agost del 2016
LA GRAVEDAD Y LA MANZANA, de Beatriz Villacañas
I.
NOVELA BREVE
pág. 26
Girando hacia estribor
desde la proa
vi a dos hombres nadando
sabiendo que se ahogaban.
Se miraron
y en su mirada se dijeron todo.
No podían salvarse el uno al otro
ni tampoco a sí mismos:
la lucidez fue suya
y ellos del destino.
II.
SINGULARIDAD
pág.47
Y desandar la historia,
cambiarla hacia el origen,
construir hacia atrás un mundo, la manzana
en su tiempo absoluto, no lineal.
Presencia,
como una estrella única, luz-madre.
III.
MANIFIESTO REVOLUCIONARIO
pág. 74
Devolver a las palabras
la verdad que alguna vez tuvieron.
Caiga
quien
caiga.
MANIFIESTO POÉTICO
pág. 74
Devolver a las palabras
la verdad que alguna vez tuvieron.
Caiga
quien
caiga.
LA GRAVEDAD Y LA MANZANA
BEATRIZ VILLACAÑAS
DEVENIR POESÍA
dimarts, 9 d’agost del 2016
un capítol fabulós
Les tres Bessones i Els fesolets màgics
dimecres, 20 de juliol del 2016
Poètica, III - Segimon Serrallonga
DAMUNT DEL PAPER BLANC
Damunt d'aquesta matèria
col·loco una altra matèria.
Tot és correcte,
si vull.
La llibertat transfigura
una bellesa en una altra.
Tot és més pur, tot humà,
si puc.
.
dimecres, 6 de juliol del 2016
sentit poètic d'Abbas Kiarostami (bis)
la política arriba a tots els racons, ens arrossega; potser està bé que sigui així, cap a on ens ha d'enlairar, ja ho sabem; ara tindrem tota la paciència; després, potser no tanta o gens:
en general, prefereixo tractar amb docents, persones que viuen per ensenyar i que aconsegueixen fer despertar interès per les matèries que imparteixen;
en general, prefereixo tractar amb docents, persones que viuen per ensenyar i que aconsegueixen fer despertar interès per les matèries que imparteixen;
dilluns, 4 de juliol del 2016
Expediente, de Imre Kertész
'...al leer las primeras palabras ya me avasalla y me aplasta la genialidad, extraña mezcla de deshinibición infantil y fanfarronería, y en el ambiente sofocante que crea sólo consigo respirar un poco por los resquicios que la vacuidad de la mentira me deja aquí y allá en el texto. Rápida y amarga asociación con mis propios diarios. ¿Cómo los había titulado? Diario de la galera. Al margen de las diferencias en cuanto a calidad y magnitud, el genio sólo puede sentitrse culpable en este país. En este mundo de Europa oriental, ¿a quién puede ocurrírsele considerarse un genio -salvo al antigenio, claro-, a unos cuantos usurpadores y asesinos de masas?'
EXPEDIENTE - Imre Kertész
fragment - pàg. 18-19
Galaxia Gutenberg
.
divendres, 1 de juliol del 2016
avui, Joana Raspall
dimecres, 22 de juny del 2016
Endavant, de Joana Raspall
ENDAVANT - Joana Raspall
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
.
dimarts, 21 de juny del 2016
'Les paraules', de Joana Raspall
LES
PARAULES - Joana Raspall
Si al bosc
tinguéssim set,
quina font
buscaríem?
La de l'aigua més
clara,
més viva i més
brillant.
I de l’arbre
fruiter,
quina peça
voldríem?
La més madura i
dolça,
suau al paladar.
I quin ramell de
flors
a l’amor donaríem?
El de colors més
bells,
més fresc i
perfumat.
Per als amics i
amigues,
no triarem paraules
entre les més
boniques
que al món s’han
inventat?
No volem l’aigua
bruta,
ni la fruita
tarada,
ni fer rams
d’esbarzers…
i en la nostra
conversa
volem belles
paraules
i no pas mots
grollers.
divendres, 17 de juny del 2016
ves per on
fragment del poema 'Fa dies que hi penses'
'Compte!
La perpètua misèria
amb que la mort tritlleja.
Potser ja tardes massa
a explorar la fortuna.'
L'abril a Luanco -
XULIO RICARDO TRIGO
XULIO RICARDO TRIGO
dimecres, 11 de maig del 2016
per molts anys, Olga Xirinacs
A la pàgina 184 de 'Música de cambra'
Olga Xirinacs escriu aquestes paraules:
'Cal triar, potser encara som lliures'.
Felicitats, Olga!!
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












