poema

 no fem tard enlloc

I.

                     foravia!

la ginesta

i les tiges dretes del donzell

fan esmorteir una mena de ràtzia de sons guturals

les bambolines de paper d’estrassa     

 i els guarniments penjant del sostre

d’un sac buit els il·lusionistes

             en treuen conills

                  

la mentida porta inexorablement associada la mentida

la primera la segona i aquesta la tercera i aquesta la quarta

i això és ja un no acabar mai que emplena la llera dels rius

  

II.

  

i nosaltres som còdols

cop de roc

la tanca o el pom o bé la gesticulació nova

que tot d’una engega un relat incipient

pel qual els dies il·legibles  s'esdevindran llegibles

gràcies a la determinació de la gent

mot rere mot rere mot      

en línia i fil per randa               

 del text la idea

III.

  

hem après a separar el nyap del gra per a la mòlta

amb sedassos d’ordit acurat hem dut a terme

el complet procés de cerndre tota inventiva tòxica

meticulosament ho repetirem les vegades que calgui

no fem tard enlloc

no tenim pressa  ni fre

Nota: El poema 'no fem tard enlloc' pertany al recull  A tall d'aigua 

ahir

ahir a L'Ametlla del Vallès - CARME FORCADELL

.

d'un país boreal

interessant l'entrevista que Mònica Terribas ha fet avui al president d'Islàndia, senyor Ólafur Ragnar  Grimsson, que governa en democràcia un país on la gent té veu i vot, tal com ell mateix explica;

           'Primer estan les persones i després els mercats financers'

                                        aquí:  audio


arguments que probablement explicarien algunes de les qüestions que planen per aquí i per allà
.

m'il·lumino

llegeixo aquests dies un llibre de literatura que em permet pensar en gran; un camí de pensament poètic que hi he trobat m'ha dut fins a la poesia d'Ungaretti:

      Mattina: m'illumino d'immenso




tan breu, la creació amable i el pensament acabat
tan gran, el confort i l'estímul
                   aquesta és la grandesa que deixa en ridícul el discurs inflat
                     aquesta és la claror que ens ha de fer passar les basques

no serà gran el dany
si encara sabem omplir de contingut la paraula amistat
no serà gran el dany
si ens diem et reconec, amic, amiga,
sé qui ets i comprenc la magnitud del teu gest

plançó

fill de l'arbre de Guernica
 refugi antiaeri
 La Garriga

rompudaires

quan penso en el model de país que jo voldria, si em deixessin  triar, em ve al cap una Catalunya dinàmica; no imagino un futur gris, trist o a mitges tintes; sóc capaç d'entreveure una dimensió nova en la manera de fer i de ser dels catalans posats al món i amb la independència ja assolida; potser cal que les coses s'espatllin del tot per començar a arreglar-les; segurament convé fer una bona rompuda als terrenys glevosos, tal com diu el diccionari: cavar profundament la terra per conrear-la, i cremar la brolla i escampar les cendres per a que facin d'adob; però, mentrestant, anar pensant en quines llavors volem plantar i en com treballarem la terra flonja un cop sigui llaurada; 

.

la carn picada

llegit l'article de Carles Capdevila a l'Ara: Sense cap alternativa a l'hamburguesa
i encara amb el bon gust de boca que em va deixar un altre article seu, publicat fa pocs dies: Posem educació i cultura al mig: són la solució

faig l'esforç de no voler relacionar barroeries i pecats de mal gust amb l'art de menjar bé i amb satisfacció; el comportament d'un comensal a la taula expressa ben a les clares la seva personalitat; així mateix, la del cuiner a la cuina; qui treballa amb menges ha de ser curós, mantenir els estris nets, seleccionar amb rigor els productes de mercat, tractar amb singularitat cadascun dels aliments, fugir de la uniformitat avorridora dels menús tancats, anar a les arrels, recuperar les receptes dels avantpassats, imaginar, o encara millor, inventar plats nous, i deixar de banda proclames que pregonen demiürgs arribats amb ínfules de guru revolucionari;

però, si així i tot, determinades propostes culinàries no saben sortir i anar més enllà de la carn picada, esmicolada, matxucada, sempre ens quedarà l'alternativa d'una bona botifarra

i educació i cultura i a tothora i en tot lloc persones de bé que defensen la llibertat de fer-ne un bon ús

.

ROSES BLANQUES PER A UN POETA - OLGA XIRINACS

Del pregó pronunciat per Olga Xirinacs a l'Ateneu Barcelonès
Dia de Sant Jordi - 1993


       ' I reivindico la poesia, primera entre les arts,
        com a base fonamental de l'alegria de viure.'


Pregó complet, en pdf. aquí . Magnífiques reflexions. Belles i emotives paraules de poeta. Un referent per a mi.
.

hanakotoba

foto: google

febrer

uns versos de Víctor Sunyol, poeta de Vic,

cap on mirar que sigui un guany?
(On puc mirar sense ser estrany?)

                                       seqüència 9, de I si no neva? 
                                                       Aèria, 2002

la vida és tan breu com lleu si mires cap a l'altra banda, a on no hi ha noms amb sobrenoms: hi ha persones que tenen a la cara ulls i nas i boca i un cos amb cames i peus i mans i, també, cor, que lluiten contra els elements quotidians i de nit dormen a les fosques
tots hi som contingut, en aquest món