he auto-editat-publicat a Amazon dos reculls de poesia i una novel·la, i he publicat un conte en un llibre d'autoria coral; o sigui quatre llibres en un any; quatre alegries immenses que ni la nit més negra podria pertorbar;
també per això:
post LES DECLARACIONS- 9 de gener 2015
a peu de carrer, l'home declara sense ambigüitats que sempre la ploma guanya al fusell, i jo comparteixo aquesta opinió; a cada intent nou d'imposició es fa palesa una derrota antiga que perdura
.
.
per això
post FER UN TRINAT- 28 de maig 2015
tornem'hi, que se'ns ha girat feina; em fa l'efecte d'estar vivint un moment ric, viu, intens, mutant i consistent alhora, i sobretot nou; potser s'està produint el pas endavant que es veia a venir a nivell social, però també a nivell personal; començo a rebre les primeres impressions del tres llibres que he publicat i estic contenta, molt contenta;
passejo pels blocs i llegeixo sense comentar gaire, però em deixo endur per les emocions, totes positives, no anirem a buscar mal de caps que no tenim, oi?;
em ve de gust avui de parlar de la trobada dissabte d'un grup de blocaires; l'encert de la jornada comença ja pel nom que la bateja: 'Roda el món i torna al bloc', perquè podem fer i desfer i deixar de fer, però sempre acabarem tronant als nostres espais, a treure el cap per molt solitaris que siguem si responem també a la realitat gregària que ens és connatural: ens va bé estar plegats; em sembla necessari, essencial i honest sortir de la virtualitat i anar al carrer a passejar, riure i veure'ns les cares; fa temps que reivindico aquesta manera de ser i estar a les xarxes; a mi no em val amagar-me rere un pseudònim i reivindico el DNI a la boca, evitar manipulacions, identitats falses i suplantacions, en definitiva, fer que la virtualitat sigui practicable i no territori adobat per a la pirateria; tothom actuarà com més li convingui, però jo trobo que és prou entranyable el plus de conèixer a les persones;
des d'aquí envio un GRÀCIES gegant al comitè organitzador, una forta abraçada als excel·lents companys de taula que vaig tenir, i un record afectuós a tots els amics nous amb la certesa d'haver comprovat una vegada més com s'arriba a escurçar l'estona que propicia la conversa;
des d'aquí envio un GRÀCIES gegant al comitè organitzador, una forta abraçada als excel·lents companys de taula que vaig tenir, i un record afectuós a tots els amics nous amb la certesa d'haver comprovat una vegada més com s'arriba a escurçar l'estona que propicia la conversa;
som ocells i sabem fer un trinat
poema D'AQUEST SILENCI - 30 de juny 2015
Vencerem amb els brots d'olivera alçats al vent.
Del poema Tota la costa es bressa de vaixells
Olga Xirinacs
és l'ull d'escala i els graons de melis
que em duen més endalt de dalt
a paraules i pensaments de tu
oxigen pur confegit d'imatges plaents
que perviuen immusteïbles i pròdigues
com branques d'olivera el juny
d'aquest silenci jo n'escolto el poema
.
per això:
poema 'RUMA'- 28 juliol 2015
rama
rema
rima
roma
ruma
concatenació de quatre mots i una cinquena paraula
conseqüència, estació de termini, resultat
perquè la imaginació, l'oposat a una cursa de llebrers
quasi runa, però no
quasi rumb
rema
rima
roma
ruma
concatenació de quatre mots i una cinquena paraula
conseqüència, estació de termini, resultat
perquè la imaginació, l'oposat a una cursa de llebrers
quasi runa, però no
quasi rumb
per això:
POST INEXPLICABLE - 18 octubre 2015
Imre Kertész detestava la idea que 'l'horror de l'Holocaust és inexplicable'; ell responia de manera inequívoca: 'jo he explicat l'horror de l'Holocaust, perquè ningú pugui dir que és inexplicable';
faria gràcia si aquest comentari fos un acudit, però no ho és, i fa mal perquè respon a una ceguesa moral, no se sap ben bé si inconscient o premeditada, potser còmoda, en tot cas poc apta i segurament sistèmica, d'alguna manera encaminada a l'anorreament silenciós i efectiu de tot allò que és diferent, fora norma, encertat i, evidentment, perillós -molt perillós!- en la seva legítima essència
***
avui m'he llevat amb un pensament al cap: el meu pare em curava les ferides al genoll; ell, que era veterinari, netejava, netejava i netejava els grans de sorra, les pells aixecades i desinfectava a consciència la ferida; quan a mi ja em semblava entreveure el final d'aquell suplici de picors i escalfors a la carn viva i a l'os blanc, ell deia 'encara no', i, pacient, tornava a agafar un cotó fluix, l'aigua oxigenada...
l'any'16 comença bé;
a l'agenda -que no sé gestionar- hi tinc programats assumptes importants: la sol·licitud d'una entrevista, temes editorials, més presentacions del recull 'He d'anar-me'n', i, sobretot, hores llargues d'escriptura;
l'etiqueta que proposo per al 2016: cervell ètic: #cervelletic
el desig: que la cultura crítica sigui eina d'us habitual
les intencions: resulta que m'agrada agafar un micròfon i enraonar...
.
