sentiment

foto: ... i escaig 

a Bigues i Riells, en el marc de la Festa Major: Concert de bandes internacional, amb la Reykjanesbaer Music Schoool Concert Band, procedent d'Islàndia, i  la Bandeltenes, de Catalunya

si la música agermana els pobles, la seva gent, hauriem d'entendre que les respectives bandes, i tanmateix nosaltres, el públic, vam fer anit alguna cosa més que interpretar-escoltar la peça que posava punt i final al concert: 'El Cant de la Senyera'
.

foc de Sant Joan

a les fogueres de la revetlla cremarem una gran mentida col·lectiva, tots els esquers i tots els hams, els  escarafalls, les rates de claveguera, l'espectre d'una vaca cega embogida

farem esclatar a cel obert coets, petards, palmeres, fonts
els artificis de la pólvora

estimarem els aquelarres, les bruixes i els bruixots, la pau i la justícia

llum i flames o memòria i escalfor
demà serà un altre dia, vint-i-quatre hores més
un renéixer
purificats
.

nosaltres

nos, els altres, els comarques, els locals, amants del pa amb tomàquet i cava; qui ens entenem per iguals; una vegada si no dues hem vençut la mort, i per això no trobem després motius que justifiquin la pressa; vivim a casa nostra, íntims i profanats, d'esquena a l'estupidesa; de ben endins ens neix la pau que ateny al fons de la nostra manera de ser senzills; amb devoció llegim les reflexions de Ponç Pons a El rastre blau de les formigues, i fem un silenci nou, més ric, més profund; qui vol i pot ajudar ajuda; qui vol i pot ser ajudat confia rebre un cop de mà, la peça que falta per completar el puzle
.

desistir de renunciar

     viatjar a la perifèria d'un arbre
on el terrer pròdig és confluència d'aigües
i el plor final, gratitud
      escriure, doncs, com sospitàvem
      esdevé lluita sense guerra
per què matar?  per a què morir?
si llegir és rellegir i un plaer a l'abast
     si els pensaments són
excepcional possibilitat de criteri
     ordre, serenor, treva, esguard
tenim la delícia a les mans
     tal vegada els dits potinejats
intacte l'esperit
.

                                     

fer net

mentre que els homes fets de greixum
                                                    bruts
                                           i esquàlids
                                                     com són
                                 van caient
               un, dos, tres...        
                                          tots
           amb cendra de barrella
                      i olis refregits
  preparem a bastar
         saboneta de timó
                         pastilles d'una peça
                                   per llevar
                      els estigmes  d'acritud

vindicació castellera

hem parlat sense alçar la veu
s'han carregat i descarregat un nombre determinat de castells
només un dels castells ha fet llenya; pot passar; la lògica castellera valora aquesta circumstància com un fet anecdòtic
els espectadors s'estan palplantats damunt el terra ferm del carrer; i, potser perquè la por crida la por, es pregunten si als homes de la base no els preocupa que la resta dels cossos els vagin a caure al damunt
la resposta és ben contundent: no; els homes que aguanten l'estructura d'un castell no sols no s'espanten, sinó que accepten carregar amb tot el pes del conjunt: la seva seguretat s'encomana a la resta de castellers que al compàs de la gralla i la percussió del timbal eleven la voluntat col·lectiva d'un poble
un poble que vol ser lliure i demana poder votar
.

un castell al món

'Human towers for democracy' 


pilar de levitat
amb folre
i manilles

em meravella

més que en cap altre moment
em meravella ara mateix
              la flor del gessamí
                      olorosa, blanca, menuda, enfiladissa
el punt dolcet d'una poma, un albercoc, una pera
tots els colors vius dels quadres plein air 
la bellesa abstracta d'una fórmula matemàtica
      y elevat a n més x elevat a n igual a z elevat a n
                  Diofant, Fermat
                               Poincaré, Perelmán
un nen quan aprèn que multiplicar no és res més que
                                        dur a terme un seguit de sumes
sobre tot això
                      em meravella
                                            parlar
    llegir, entendre, comprendre
   el crit noble que trenca la tensió acumulada
   el món proper, el carrer major que fa pujada
                   la plaça del poble, els gronxadors
                       el tobogan
                             els camps de civada
                          un cavall amb pelatge vinagre i sal
                                 la boira que no escampa



 

mini qüestionari

Resposta al qüestionari que proposa Neus Arqués, de qui rebo els dimarts de cada setmana una nota via correu:

-¿Qué libro(s) tienes en la mesita de noche? El secret de la mare, de J.L. Witterick, también algunos libros de poesia.
-¿Cuál es el libro que recuerdas de tu infancia? Los cinco, de E. Blyton.
-¿Cuál es el libro que te hubiese gustado escribir? Arde el musgo gris, de Thor Vilhjálmsson, Microcosmos, de Claudio Magris, Una música constante, de V. Seth.
- ¿Con qué autor te gustaría quedarte encerrado en un ascensor? Con Julio Verne, seguro que encontraba la manera de salir.


En clau catalana:

Quin llibre tens a la tauleta de nit? He començat a llegir Cicatrius de 1714, Andreu Martín, Ed. Bromera, i Joan Vinyoli, Poesia Completa, Editorial Empúries; en general, a la tauleta sempre hi tinc llibres de poesia.

Quin és el llibre que recordes de la teva infantesa? Mecanoscrit del segon orígen, de Pedrolo.

Quin és el llibre que t'hauria agradat escriure?  Fortuny, de P. Gimferrer; Solitud, de V. Català; Quanta, quanta guerra, de Rodoreda; Lo Somni, de Bernat Metge.

Amb quin autor/a t'agradaria quedar-te tancada en un ascensor? D'entrada amb cap, perquè la mera idea de tancament em genera una insuportable sensació de claustrofòbia, però posada a respondre diria, sense cap mena de dubte, que amb Olga Xirinacs o amb Jaume Cabré.