Tothom al campament dormia quan un interventor va obrir l'entrada d'una tenda de campanya. Va dir assenyalant cap el racó: allò és
robat. I com ho saps, tu? li preguntava una de les tres dones que reposaven a l’interior.
Ho sé perquè tenim tota la informació; si a hores d’ara no us ha assenyalat
ningú, ho farem nosaltres en les immediates hores. Les tres dones es van ofuscar. No
s’esperaven tanta contundència. Per què no el podíem agafar si l’hem trobat en
el lloc d’usos comuns? Si és de tothom, també nosaltres el podem fer servir. O
és que tu no l’agafaries en cap cas?
Sí, jo també l’agafo quan me'l trobo i el puc prendre. És cert, va
reconèixer l’interventor. I la cosa no va anar a més. Lladres tots, amics més
que mai, diuen. I, com que dubtava entre dir bon dia o bon profit, va optar per dir apa, i prou.
