Caminar

Bon Any'17

Cornèlia Abril i Cre-art

a la casa de Cornèlia Abril

present de Nadal

un nou espai d'interacció

 hem començat a publicar entrades 

el dia 16 de desembre

entreu, sigueu benvinguts

Cre-art

des de Cre-art us desitgem Bones Festes

'El plan B' - Carles Torrecilla

"Otro requisito importante es conocer unos cuantos conceptos mínimos de matemáticas: si a 100 le sumamos el 30 por ciento, nos da 130. Pero si le quitamos un 30 por ciento, la mayoría de las personas cree que volvemos al 100 y eso es erróneo. En realidad, si a 130 le quitas un 30 por ciento, el resultado obtenido es 91. Esto, que a ti te puede parecer muy curioso, a otro le puede arruinar. Imaginemos a un comerciante que ha comprado algo por 100 y le ha cargado un margen del 30 por ciento pero en rebajas ofrece descuentos del 30 por ciento pensando que así ni gana ni pierde, en realidad está perdiendo 9 puntos en cada venta y ni siquiera se ha enterado ni mucho menos lo ha previsto.

Recuerdo a un amigo que me contó que él compraba a 100, cargaba el 50 por ciento y por lo tanto podía ofrecer atractivos descuentos todo el año de hasta el 40 por ciento y seguir ganando un diez por ciento, Si coges una calculadora verás que en cada operación perdía 10 puntos. Cuanto más vendía, más perdía, y lo peor es que se sentía muy listo. Los porcentajes son muy tramposos.

Si esto te ha sorprendido, imagínate la cantidad de errores y confusiones que pueden surgir en un proyecto emprendedor en el que hay que comprar, vender, amortizar, financiar..."

Fragment de El plan B, de Carles Torrecilla . Planeta
Pàg. 121-122

ens enganyen o ens enganyem?

de fet, la pregunta seria: què volem veure? 

o potser: llegim bé allò que ens presenten com a relat?

The Monkey Business Illusion 

The original "door" study 

aquí, més vídeos, tots interessants i sorprenents

 GORIL·LA INVISIBLE

cantem, cantem

gràcies, ANC de l'Ametlla: ahir va projectar el film 'LA REVOLUCIÓ CANTADA', o els estonians cantant per salvar la seva nació: magnífic testimoni

sempre m'emociona sentir algú cantar cançons
sobretot quan aquest fet és espontani, enmig d'una conversa

cantem, cantem

acta notarial

semblaria que en una societat corrupta i vigilada com és la nostra, les comissaries de policia serveixen per a poc; ho escric, però no m'ho acabo de creure: malgrat tot, fan feina de notaris, a cost zero

perquè allà els ciutadans deixem constància de la versió dels fets, la versió que ens ha de salvar de qualsevol intent de manipulació de la vida privada

privada vol dir que és única i exclusivament de cadascú i de ningú més

.

GAL mediàtic o informatiu

he deixat al meu Twitter aquesta piulada


el GAL informatiu conspira/intervé tb contra llars catalanes? contra persones que no han militat mai en un partit polític? #proucorrupció .


i aquesta:



Puigdemont "És un GAL mediàtic" "S'han publicat a mitjans de comunicació informacions falses" @rac1 http://shr.gs/21BnOXH  #proucorrupció

qui és el joker?

1. un troll cèlebre no deixa de ser, igual si no més, un troll
2. la mateixa cosa es pot dir d'un fake i d'un agent doble i d'un col·laboracionista  
3. un troll dona és una trolla?
4. l'assetjament a les dones no sempre ve dels homes: qui contempla les dones que són assetjadores de dones? 

.

tancant cercles

ENCOBRIMENT   [de encobrir]   m 1 1 Acció d'encobrir;      2 l'efecte.    2 DR PEN Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d'impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.

'el columpio de Boger'

'...el columpio de Boger. Es un aparato conocido a raíz del proceso de Auschwitz celebrado en Francfort, al que, jugando, su constructor el ingenioso Boger, suboficial de la SS, ataba a sus víctimas con la cabeza hacia abajo para convertir los traseros que de este modo se le presentaban en los juguetes idóneos para desfogar su locura sádica.
                 Sí, el sobreviviente contempla con impotencia cómo le quitan su única posesión: las experiencias auténticas.'


fragment de l'article: ¿De quién es Auschwitz? Sobre 'La vida es bella'.
Pàgines 90-91

Una altra joia de Kertész: Un instante de silencio en el paredón.
Editaorial: Herder.
Traductor: Adam Kovacsics
2ª edició - any 2002

tothom content...

ahir, a Balaguer, el falconer

gasòfia

trash people, de HA Schult

No sé jugar amb màscares, de M. Ângels Anglada

NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES


No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci. 

11 setembre 2016

 

emoció   satisfacció

   punt òptim       maduresa

somriures a dojo

un lloc a la història, amb un somriure

Inscripció confirmada!

Hola

Moltes gràcies per haver-te inscrit a la Diada 2016 - a punt. Ja tens un lloc a la història!

ET CONFIRMEM QUE T'HAS INSCRIT CORRECTAMENT AL PUNT 

Barcelona TRAM 41. 

T'esperem l'Onze de Setembre al teu punt. Aquesta Diada, som República Catalana!

Hi serem tots, arreu. Units, amb un somriure, per un país nou!

Gràcies per ser-hi.

Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural

Jactancia de quietud, J.L. Borges

JACTANCIA DE QUIETUD 

Escrituras de luz embisten la sombra, más prodigiosas que meteoros. 

La alta ciudad inconocible arrecia sobre el campo. 

Seguro de mi vida y de mi muerte, miro los ambiciosos y quisiera entenderlos. 

Su día es ávido como el lazo en el aire. 

Su noche es tregua de la ira en el hierro, pronto en acometer. 

Hablan de humanidad. 

Mi humanidad está en sentir que somos voces de una misma penuria. 

Hablan de patria. 

Mi patria es un latido de guitarra, unos retratos y una vieja espada, la oración evidente del sauzal en los atardeceres. El tiempo está viviéndome. 

Más silencioso que mi sombra, cruzo el tropel de su levantada codicia. 

Ellos son imprescindibles, únicos, merecedores del mañana. 

Mi nombre es alguien y cualquiera. 

Paso con lentitud, como quien viene de tan lejos que no espera llegar.

Luna de enfrente 

1925

prou demagògia, si us plau

"Dicen que no hay justicia,

y no comprenden que la justicia está como debe estar:

con su venda en los ojos, su balanza y su espada"

Hands, de Moya Cannon

.

LA GRAVEDAD Y LA MANZANA, de Beatriz Villacañas

I.
NOVELA BREVE
pág. 26

Girando hacia estribor
desde la proa
vi a dos hombres nadando
sabiendo que se ahogaban.
Se miraron
y en su mirada se dijeron todo.
No podían salvarse el uno al otro
ni tampoco a sí mismos:
la lucidez fue suya
y ellos del destino.




II.
SINGULARIDAD
pág.47

Y desandar la historia,
cambiarla hacia el origen,
construir hacia atrás un mundo, la manzana
en su tiempo absoluto, no lineal.
Presencia,
como una estrella única, luz-madre.




III.
MANIFIESTO REVOLUCIONARIO
pág. 74

Devolver a las palabras
la verdad que alguna vez tuvieron.
Caiga
quien
caiga.


MANIFIESTO POÉTICO
pág. 74

Devolver a las palabras
la verdad que alguna vez tuvieron.
Caiga
quien
caiga.

LA GRAVEDAD Y LA MANZANA
BEATRIZ VILLACAÑAS

DEVENIR POESÍA

un capítol fabulós

Les tres Bessones i Els fesolets màgics

E pur si muove!

palla

encara que no ho sembli això és el centre de Vic, en les dates del Mercat del Ram, orgull d'Osona i tot això, a la meva esquena hi hauria la Biblioteca Vic JT, i més enllà el carrer Verdaguer, la plaça, l'estació de tren...

Poètica, III - Segimon Serrallonga

DAMUNT DEL PAPER BLANC


Damunt d'aquesta matèria
col·loco una altra matèria.


Tot és correcte,
si vull.


La llibertat transfigura
una bellesa en una altra.


Tot és més pur, tot humà,
si puc.


.

buidatge cultural

parlar de buidatge cultural podria semblar una redundància quan la veu del diccionari defineix buidatge com a operació de buidar un text, un escrit;
és un èmfasi buscat, volgut, atesa l'extensió d'aquesta idea: buidant, buidant, s'assoleix el no-res: un intent d'homicidi amb arma blava, silenciós, sense marca física, constant, de grup, infal·lible


però no existeix el crim perfecte

i sí existeix la vaga japonesa

la lluna plena ahir, des de casa meva
amb un mòbil precari

encara Jimmy Savile

l'altre dia, 17 de febrer, vaig publicar una entrada amb el títol: el joc de les vuit diferències, amb un text breu i dues imatges: el rostre de Jimmy Savile i la figura d'un cocodril de l'artista M. Smith. - és aquest

el post acabava amb aquest plantejament: 'com pot ser que passin aquestes coses? però la meva curiositat a hores d'ara és una altra'

la curiositat, la qüestió que em plantejo és aquesta: el buidatge cultural

endavant, Jim, tu pots!

.

vestit llibres

desconec l'autoria d'aquesta foto que m'ha arribat via WhatsApp

no callarem: #cervelletic

avui he escrit unes paraules al twitter @MatildeNuri 

ens hem de treure la mordassa no volguda que portem a la boca

no callarem, NO CALLAREM, no callarem!

com a ciutadans sentim a vegades impotència 

però com a persones sabem què hem de fer:

confiar en la matèria primera del vers

               

el silenci s'adiu amb la reflexió 

però si callar ens fa còmplices de la barbàrie 

haurem d'enraonar 

quan i amb qui calgui 

sempre 

.

#cervelletic

pau, sisplau, pau

en dies com avui, després d'agafar aire, m'agrada pensar que podríem canalitzar la frustració per fer-ne energia creadora; això no significa treure'n rèdit, més aviat voldria dir preparar les estratègies personals, que sempre haurien de ser singulars i factibles, i reconstruir la desfeta
creure en ferm que és possible viure en un món millor
i que és exigible a les nostres cosnciències viure
en pau
paz
paix
pace
peace
           pis pis pis que deia Pau Casals
                                           pau

Árabe: Salam

Alemán: Frieden

Bengalí: Shanti

Bosnio: Spokoj

Búlgaro: Mir

Checo: Mir

Chino: Heping

                     Egipcio: Hetep

                     Euskera: Baké

                     Gallego: Paz

Japonés: Heiwa

Nigeriano: Udo

Noruego: Fred

Polaco: Pokojn 

Portugués: Paz

                     Rumano: Pace 

                     Ruso: Mire

                     Sudáfrica: Vrede

                     Tahitiano: Hau

                     Turco: Hasiti

pis pis pis
                peace peace
                                  pau paz hetep hau
                                                               mir salam

.

sentit poètic d'Abbas Kiarostami (bis)

la política arriba a tots els racons, ens arrossega; potser està bé que sigui així, cap a on ens ha d'enlairar, ja ho sabem; ara tindrem tota la paciència; després, potser no tanta o gens:
en general, prefereixo tractar amb docents, persones que viuen per ensenyar i que aconsegueixen fer despertar interès per les matèries que imparteixen;

avui jo tinc el cap ple de poesia

amb Abbas Kiarostami, l'home que sabia ubicar portes enmig d'enlloc

poeta

un poema 

és un mòbil penjat en el no-res

absurd i real

lleuger i consistent

creïble

Des de Vic

avui a Núvol, article de Ricard Torrents, 'Literatura, que rima amb cultura' - AQUÍ. 

un fragment:

Qui ens ho havia de dir, però, que un dia caldria defensar de nosaltres mateixos la Literatura catalana i el seu ensenyament! Defensar-la justament ara que el sistema educatiu de Catalunya s’ha d’alliberar del setge a què les grans potències lingüístiques de França i d’Espanya fa segles que el tenen sotmès. Perquè costa de creure que des de l’Administració de Catalunya ajudem a aconseguir el que no va aconseguir el ministre Wert, de reduir l’espai de l’ensenyament de la Literatura catalana a l’Ensenyament Mitjà i al Batxillerat i, de retruc, a la Universitat on es formen els seus professors.

No s’ho creurien aquells professors de Literatura dels Col·legis de Sant Miquel o de l’Escorial o de l’Institut Jaume Callís o d’Òmnium Cultural, com Segimon Serrallonga, Armand Quintana, Joan Reig, Pere Farrés. Com no m’ho crec jo, perquè són més fortes en mi la racionalitat que aconsella no tirar pedres a la pròpia teulada i la confiança que la Història de la Literatura Catalana continuarà el seu relat.

Ricard Torrents és president de la Societat Verdaguer

i jo ex-alumne de l'Escorial i de Sant Miquel

.

Expediente, de Imre Kertész

'...al leer las primeras palabras ya me avasalla y me aplasta la genialidad, extraña mezcla de deshinibición infantil y fanfarronería, y en el ambiente sofocante que crea sólo consigo respirar un poco por los resquicios que la vacuidad de la mentira me deja aquí y allá en el texto. Rápida y amarga asociación con mis propios diarios. ¿Cómo los había titulado? Diario de la galera. Al margen de las diferencias en cuanto a calidad y magnitud, el genio sólo puede sentitrse culpable en este país. En este mundo de Europa oriental, ¿a quién puede ocurrírsele considerarse un genio -salvo al antigenio, claro-, a unos cuantos usurpadores y asesinos de masas?'


EXPEDIENTE - Imre Kertész
fragment - pàg. 18-19
Galaxia Gutenberg
.

el raïm

per fer un bon vi cal

no espatllar -gaire- 

el raïm

és al camp 

on comença el procés

.

.

avui, Joana Raspall

avui, ens veiem a Sant Feliu de Llobregat 

homenatge 103 aniversari de Joana Raspall 

la meva opinió

Endavant, de Joana Raspall

ENDAVANT - Joana Raspall

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.

Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

.

'Les paraules', de Joana Raspall

LES PARAULES - Joana Raspall

Si al bosc tinguéssim set,

quina font buscaríem?

La de l'aigua més clara,

més viva i més brillant.

I de l’arbre fruiter,

quina peça voldríem?

La més madura i dolça,

suau al paladar.

I quin ramell de flors

a l’amor donaríem?

El de colors més bells,

més fresc i perfumat.

Per als amics i amigues,

no triarem paraules

entre les més boniques

que al món s’han inventat?

No volem l’aigua bruta,

ni la fruita tarada,

ni fer rams d’esbarzers…

i en la nostra conversa

volem belles paraules

i no pas mots grollers.

ves per on

fragment del poema 'Fa dies que hi penses' 

'Compte!

La perpètua misèria 

amb que la mort tritlleja.

Potser ja tardes massa

a explorar la fortuna.'

L'abril a Luanco   -
XULIO RICARDO TRIGO

aromàtiques en flor

maria lluïsa

el doblet

aquí us deixo un parell de fotografies que demostren l'èxit assolit per la meva filla i pel meu fill
després de fer una bona temporada, en moments com aquests, sempre faig referència als fets elementals: plats de pasta, hamburgueses, fruita, hores de son, entrenaments, complicitat, bon rotllo, poca broma, molta gresca, amistat, respecte, tot això junt i alguna cosa més, apa

l'equip de voleibol Sándor ha guanyat la lliga i puja de categoria

l'equip de futbol C.F. Ametlla del Vallès ha jugat la promoció i puja de categoria

.

per molts anys, Olga Xirinacs

A la pàgina 184 de 'Música de cambra'

Olga Xirinacs escriu aquestes paraules: 

'Cal triar, potser encara som lliures'. 

                                                               Felicitats, Olga!!

.

demà, aniversari d'Olga Xirinacs

Edgar Allan Poe a Cornèlia Abril

Cornèlia Abril parla avui de Edgar Alan Poe. Aquí teniu un fragment i també l'enllaç al conte Berenice.  Si us ve de gust llegir tot l'article d'opinió cliqueu aquí

Poe va viure una vida amarga. Nascut a Boston el 1809, el seu pare els abandonà quan tenia dos anys, i la seva mare morí poc després degut a la tuberculosi. Emparat pel matrimoni Allan, adoptà aquest cognom davant del de Poe. Va viure amb ells a Escócia i Anglaterra. Fou un noi conflictiu, sempre enfrontat al seu pare, i començà a abusar de la beguda des dels seus 16 anys.

Casat amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, va viure uns anys com a director de revistes importants, a Boston, Richmond i Filadèlfia. L'any 1847 perdè la seva esposa, víctima de la tuberculosi; aquesta mort el va marcar ja fins el final, doncs des de llavors es va veure enfonsat en l'alcohol i la misèria fins a la seva mort, el 1849, víctima del Delirium tremens i segurament d'altres patologies associades.

Aquí teniu un dels seus contes curts, «Berenice»:

Berenice

delicte d'assetjament

Al blog de l'advocat Josep Lluís Rodríguez podem llegir una entrada on comunica als lectors la reforma del Codi Penal en matèria d'assetjament. 

El despatx surt a la xarxa: AQUÍ

Diu en un dels fragments:

Suposa un atac a la llibertat i al sentiment de seguretat d'una persona que presentava dificultats per ser tipificat dins de l'àmbit de les coacciones. 

El contingut del nou article 172.3 es el següent:

1. ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a dos anys o multa de sis a vint-i-quatre mesos el qui assetgi una persona i porti a terme de manera insistent i reiterada, i sense estar-hi legítimament autoritzat, alguna de les conductes següents i, d'aquesta manera alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana:

1ª La vigili, la persegueixi o cerqui la seva proximitat física.
2ª Hi estableixi o intenti establir contacte a través de qualsevol mitjà de comunicació, o per mitjà de terceres persones.
3ª Mitjançant l'ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis, o faci que terceres persones es posin en contacte amb ella.
4ª Atempti contra la seva llibertat o contra el seu patrimoni, o contra la llibertat o patrimoni d'una altra persona propera a ella.

És ben clara, la nova llei. Assetjadors aneu amb compte. No teniu perdó.

integrar

foto: ...i escaig

'...el juego nos comunica con la idea de la complejidad, de la lógica no lineal, y también de la implicación esencial de los jugadores y de su creatividad; el ser humano ya no es un espectador pasivo en un mundo del cual se siente excluido.' 


Luyckx
Religions & éthique après Prométhée
pàgina - 23
.

abril

abril, abrilet

flor de gallaret

del dia del llibre'16

des de fa molts anys, visqui on visqui, tinc per costum passar el 23 d'abril a Vic; el dissabte també ho vaig fer, però només al matí, perquè a la tarda tenia cita, a les 17.00h, amb la resta de Cornèlies i Edicions Els Llums per signar 'He d'anar-me'n' a la rambla més barcelonina de totes, a Rambla Catalunya; un bon record;

també guardaré el record d'una abraçada que agraeixo infinitament

Barcelona - 23 abril 2016 

.

Cornèlia Abril i Sant Jordi'16

poètiques no lineals - Ramon Dachs

86. La connaissance de la connaissance

Si el pensament conceptual, com suposem molts, és no-lineal i es produeix simultàniament (o en encadenaments de simultaneïtats) dins la ment, cada vegada que un emissor es vol expressar (a l’altre, o a la col·lectivitat) l’ha de codificar linealment, de manera que el(s) receptor(s) torni(n) a descodificar-lo no-linealment per comprendre'l (amb inevitables pèrdues i deformacions durant el procés). Per tant, assolir formes de transmissió conceptual afins a la dinàmica del pensament pur esdevé tot un repte. De fet, la raó de ser (lineal) del discurs convencional té el seu origen en la comunicació oral. Ara bé, el coneixement, des de la invenció de la impremta, s’ha transmès sobretot per escrit. Hi ha, per tant, un anacronisme disfuncional entre la linealitat i la bidimensionalitat de la pàgina impresa. El llenguatge lineal oracional podria, en consequència, haver-se convertit imperceptiblement en un greu obstacle per al progrés (després, paradoxalment, d’haver-ne estat el gran motor durant milers d’anys). Imagino, dins l’espai virtual de la ment, les idees tancades amb una estructura espacial estàtica (espai euclidià); i les obertes (o en procés), amb una de dinàmica (hiperespai). Com apunta Edgar Morin, l’espai i el temps no constitueixen característiques intrínseques de la realitat, sinó de les formes a priori de la sensibilitat; hem deixat de conèixer per viure per passar a viure per conèixer; i el nostre avenir radica en la superació del nostre endarreriment cognitiu respecte a la nostra potencialitat cognitiva (La connaissance de la connaissance, Seuil, 1986). És inevitable que, entitats corpòries provisionals com som, aprioritzem el temps i l’espai en les nostres conceptualitzacions. Thom ho concep com a “estabilitat estructural” i “morfogènesi” (Gedisa, 1987). La meva proposta escriptural és geomètrica i fractal.


RAMON DACHS - Poètiqes no-lineals

Cornèlia Abril i Sant Jordi

.