E pur si muove!

palla

encara que no ho sembli això és el centre de Vic, en les dates del Mercat del Ram, orgull d'Osona i tot això, a la meva esquena hi hauria la Biblioteca Vic JT, i més enllà el carrer Verdaguer, la plaça, l'estació de tren...

Poètica, III - Segimon Serrallonga

DAMUNT DEL PAPER BLANC


Damunt d'aquesta matèria
col·loco una altra matèria.


Tot és correcte,
si vull.


La llibertat transfigura
una bellesa en una altra.


Tot és més pur, tot humà,
si puc.


.

buidatge cultural

parlar de buidatge cultural podria semblar una redundància quan la veu del diccionari defineix buidatge com a operació de buidar un text, un escrit;
és un èmfasi buscat, volgut, atesa l'extensió d'aquesta idea: buidant, buidant, s'assoleix el no-res: un intent d'homicidi amb arma blava, silenciós, sense marca física, constant, de grup, infal·lible


però no existeix el crim perfecte

i sí existeix la vaga japonesa

la lluna plena ahir, des de casa meva
amb un mòbil precari

encara Jimmy Savile

l'altre dia, 17 de febrer, vaig publicar una entrada amb el títol: el joc de les vuit diferències, amb un text breu i dues imatges: el rostre de Jimmy Savile i la figura d'un cocodril de l'artista M. Smith. - és aquest

el post acabava amb aquest plantejament: 'com pot ser que passin aquestes coses? però la meva curiositat a hores d'ara és una altra'

la curiositat, la qüestió que em plantejo és aquesta: el buidatge cultural

endavant, Jim, tu pots!

.

vestit llibres

desconec l'autoria d'aquesta foto que m'ha arribat via WhatsApp

no callarem: #cervelletic

avui he escrit unes paraules al twitter @MatildeNuri 

ens hem de treure la mordassa no volguda que portem a la boca

no callarem, NO CALLAREM, no callarem!

com a ciutadans sentim a vegades impotència 

però com a persones sabem què hem de fer:

confiar en la matèria primera del vers

               

el silenci s'adiu amb la reflexió 

però si callar ens fa còmplices de la barbàrie 

haurem d'enraonar 

quan i amb qui calgui 

sempre 

.

#cervelletic

pau, sisplau, pau

en dies com avui, després d'agafar aire, m'agrada pensar que podríem canalitzar la frustració per fer-ne energia creadora; això no significa treure'n rèdit, més aviat voldria dir preparar les estratègies personals, que sempre haurien de ser singulars i factibles, i reconstruir la desfeta
creure en ferm que és possible viure en un món millor
i que és exigible a les nostres cosnciències viure
en pau
paz
paix
pace
peace
           pis pis pis que deia Pau Casals
                                           pau

Árabe: Salam

Alemán: Frieden

Bengalí: Shanti

Bosnio: Spokoj

Búlgaro: Mir

Checo: Mir

Chino: Heping

                     Egipcio: Hetep

                     Euskera: Baké

                     Gallego: Paz

Japonés: Heiwa

Nigeriano: Udo

Noruego: Fred

Polaco: Pokojn 

Portugués: Paz

                     Rumano: Pace 

                     Ruso: Mire

                     Sudáfrica: Vrede

                     Tahitiano: Hau

                     Turco: Hasiti

pis pis pis
                peace peace
                                  pau paz hetep hau
                                                               mir salam

.

sentit poètic d'Abbas Kiarostami (bis)

la política arriba a tots els racons, ens arrossega; potser està bé que sigui així, cap a on ens ha d'enlairar, ja ho sabem; ara tindrem tota la paciència; després, potser no tanta o gens:
en general, prefereixo tractar amb docents, persones que viuen per ensenyar i que aconsegueixen fer despertar interès per les matèries que imparteixen;

avui jo tinc el cap ple de poesia

amb Abbas Kiarostami, l'home que sabia ubicar portes enmig d'enlloc

poeta

un poema 

és un mòbil penjat en el no-res

absurd i real

lleuger i consistent

creïble

Des de Vic

avui a Núvol, article de Ricard Torrents, 'Literatura, que rima amb cultura' - AQUÍ. 

un fragment:

Qui ens ho havia de dir, però, que un dia caldria defensar de nosaltres mateixos la Literatura catalana i el seu ensenyament! Defensar-la justament ara que el sistema educatiu de Catalunya s’ha d’alliberar del setge a què les grans potències lingüístiques de França i d’Espanya fa segles que el tenen sotmès. Perquè costa de creure que des de l’Administració de Catalunya ajudem a aconseguir el que no va aconseguir el ministre Wert, de reduir l’espai de l’ensenyament de la Literatura catalana a l’Ensenyament Mitjà i al Batxillerat i, de retruc, a la Universitat on es formen els seus professors.

No s’ho creurien aquells professors de Literatura dels Col·legis de Sant Miquel o de l’Escorial o de l’Institut Jaume Callís o d’Òmnium Cultural, com Segimon Serrallonga, Armand Quintana, Joan Reig, Pere Farrés. Com no m’ho crec jo, perquè són més fortes en mi la racionalitat que aconsella no tirar pedres a la pròpia teulada i la confiança que la Història de la Literatura Catalana continuarà el seu relat.

Ricard Torrents és president de la Societat Verdaguer

i jo ex-alumne de l'Escorial i de Sant Miquel

.

Expediente, de Imre Kertész

'...al leer las primeras palabras ya me avasalla y me aplasta la genialidad, extraña mezcla de deshinibición infantil y fanfarronería, y en el ambiente sofocante que crea sólo consigo respirar un poco por los resquicios que la vacuidad de la mentira me deja aquí y allá en el texto. Rápida y amarga asociación con mis propios diarios. ¿Cómo los había titulado? Diario de la galera. Al margen de las diferencias en cuanto a calidad y magnitud, el genio sólo puede sentitrse culpable en este país. En este mundo de Europa oriental, ¿a quién puede ocurrírsele considerarse un genio -salvo al antigenio, claro-, a unos cuantos usurpadores y asesinos de masas?'


EXPEDIENTE - Imre Kertész
fragment - pàg. 18-19
Galaxia Gutenberg
.

el raïm

per fer un bon vi cal

no espatllar -gaire- 

el raïm

és al camp 

on comença el procés

.

.

avui, Joana Raspall

avui, ens veiem a Sant Feliu de Llobregat 

homenatge 103 aniversari de Joana Raspall