Els llibres que he publicat - 14+5

  • ELS LLIBRES QUE TINC PUBLICATS FINS ARA:
  • Rojo Flamingo - PROSA**
  • A tall d'aigua - POESIA**
  • Cordes - POESIA**
  • ***Un botó per cada trau - POESIA **
  • ***Weby i el viatge còsmic - infantil - Ed. Beascoa
  • *Weby y el viaje cósmico - infantil -Ed Beascoa
  • *Weby i els amics repetits - infantil -Ed. Beascoa
  • *Weby y los amigos repetidos -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga a casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga al jardí -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en el jardín -infantil -Ed. Beascoa
  • ***He d'anar-me'n - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Si es fa fosc - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***I, tanmateix, va ser una nena - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Marques de trinxera - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Relats amb CORNÈLIA ABRIL**
  • ***Quídam, l'innominable - POESIA

diumenge, 25 d’abril del 2021

amb quatre ulls (5)

L’entusiasme i els dubtes esclarits

son a la cantonada amb nom.

Contemplo la ineficàcia i els panots alçats. 

Treballo amb arxius breus i no tant.

Em faig infusions de menta i marialluïsa. 

                Porto el registre de dades:

noms, reunions, dates, llocs. 

Quan ho explico, planto un 

            espantaocells més. 

                                      Ho veig. 

No entusiasmo i no esclareixo dubtes.

Però els versos, sí. Els versos

                     que pesen un gram i voleien.

                            Els versos 

                    que ningú arrenca del poema.

                            Els versos 

                plantats al nas del ninot de palla.

            

La por, aquella por,  

al xamfrà la bescanviaven

per polseguera

.

dissabte, 24 d’abril del 2021

amb quatre ulls (4)

He vist un globus inflat que s’abandonava en terra.

A la vora hi havia una manxa. M’ha semblat

un objecte perdut.

                                    El globus s’enfilava

amb l’aire calent reclòs entre parets de plàstic   

                                       tibants  i  elàstiques.       

          Ningú lluny.

               Ningú a prop.

                                        El buit.  

                                                Èter.

 

He vist mans puerils estirar el fistó abans de deixar anar

el globus cel amunt. Li afluixaven els llavis de goma

i el vent comprimit sortia per aquella mena de boca.

Feia un xiulet esmolat i sorneguer. Era un desaire.

Va durar deu anys. O un pic més de deu anys
.

divendres, 23 d’abril del 2021

amb quatre ulls (3)

Hi havia xais morts i han deduït el llop.

Ardidesa de les ments preclares!

                                     N’han dit drac. 

I l’han estimat quan treu foc pels ullals. 

I l'han respectat quan a sota la pell d’escates dures 

mostrava una protuberància: Son les arques, diuen.

Així, el manament no s’ha fet esperar

i assenyala el xai: quin imprudent,

                         s’ha deixat engolir pel bé de Déu!

                                      ¿que no sabia belar? 

I aquesta i no cap altra serà la singularitat eterna

.

dijous, 22 d’abril del 2021

amb quatre ulls (2)

 

La presentadora dels festivals té el micròfon

adherit als llavis i duu un pin a la solapa de l’abric.

Li han encomanat la tasca de trinxar un vers

                                                 -per què?-

que d’inici connectarà, sense modulació,

amb el final d’una estrofa qualsevol

del fragment d’un llibre de text triat a l’atzar

entre tots els volums adormits    

                                                 o no

a les prestatgeries d’una biblioteca particular.

Com a resultat, n’ha obtingut una fulla lluent 

                          -caduca i perenne alhora-.

Una fulla retallada, però no de serra.

La pitjor versió de la ganiveta del pa

.

dimecres, 21 d’abril del 2021

amb quatre ulls

 l’ordre invers

 

la juguesca era un joc de jocs

que podia passar per un joc de paraules

                                                           i no

tothom a la sala sabia que

                                                  eren actors

                                                 sords però no muts

                                                coixos d’un peu

                                                  mancats d’un braç

de viva veu redactaven

                        cada dia instruccions concises

calia escriure la quotidianitat dels altres

                                    la meva també

mai no prendrien decisions en solitari

                          tampoc les idònies

el joc seria perpetu i críptic o ja res no tindria retorn

malgrat això es postulaven

per gestionar el bé comú

                                    fortunes i dissorts

i en els àpats tradicionals

primer agafaven el crostó cruixent

d’una barra llarga

el mullaven amb força oli

                         “hoyo”, en diuen d’aquesta menja

després llescaven un pa girat ben rodó

fregaven amb all l’ampla llesca

i a continuació feien unes quantes passades

de tomata de penjar, ben madureta

partida en dues meitats

.

dimecres, 14 d’abril del 2021

Santa paperera

 El 13 d'abril de 1983 jo era a la Escola Universitària d'Òptica de Terrassa. Ens preparàvem per començar una classe amb el Doctor Henriquez quan vaig saber que Mercè Rodoreda s'havia mort. 





El meu homenatge a Mercè Rodoreda: la frase cèlebre que va escriure al pròleg de "Quanta, quanta guerra...", tinc la primera edició, desembre de 1980, pàgina 17, VOLUM LXXXV  EL CLUB DELS NOVEL·LISTES:

"I el camí mai no és dret, fa tortes i tortes i està ple de brolla; per fer-lo transitable i ben desbrossat no paro d'escriure i d'anar llençant paper i més paper a la santa paperera. (...)

També m'hauria agradat fer una novel·la descrivint ben detalladament màquines de guerra com va fer Kafka amb la màquina infernal del seu conte "La columna penitenciària". Però m'hauria estat tan difícil que no l'hauria vista acabada ningú. Encallada per sempre."

.

dimarts, 13 d’abril del 2021

fingides fineses (CORDES - 2009-2014)

El poema FINGIDES FINESES, publicat al llibre CORDES amb altres poemes escrits en el període 2009 / 2014.


FINGIDES FINESES 

era del tot necessari fer miques els vidres 
dels finestrals de les cases de pedra
abans de començar a parlar del mar 
de les hores de cendra i dels viratges cap 
el verd tendre de l’herba menuda
abans de rossejar els mots les persones les idees 
per fer-se entendre enllà d’allà d’estrèpits 
eixits d’una mena d’inventiva cafrada
per torn cric-crac rum-rum fregadís de rocs
cantant a capella la cançó enfadosa
                                 ‘lobby’ is in the air
sistema de regles imperant
que ha de menester l’esperit remís
d’una figureta confeccionada
amb draps i cordillets i serradures
personatge putxinel·li corquim
d’un salvatgisme patibulari
sadollat de fingides fineses
acarnissament de pròcers arters

.

diumenge, 11 d’abril del 2021

L'invent

L'invent és prou agosarat. Té arrels en el passatemps infantil de tocar i parar. Les instruccions no deixen entendre si el peix amb dents esmolades es mossega la cua o mossega tot allò que es belluga. És obvi que fa passar l'animal per l'anella de foc, posa l'eunuc de perfil, gronxa la nina abans d'anar a dormir. Els riscos son calculats. Tothom té garantit l'auxili. ¿Qui es preocuparia d'una mort en alta mar quan el neumàtic salvavides sempre és a l'abast? Si no fos per les parts avorrides més aviat faria gràcia. Lògic. Encara que no se sàpiga o que no ho sembli, la malifeta consisteix a entretenir els principals agents que surten a l'arena. Els rocs i els rosecs incrustats entre les dents o dessota les aletes no basten per desmentir la part més divertida de l'actuació estel·lar: les ganyes. ¿És peix, ganyota o aucell? Ara tu, ara l'altra, ara el de més enllà. Floreta una, floreta dues, floreta tres. Una actuació impecable
.

divendres, 9 d’abril del 2021

jo i la meva ego

Quan parla el jo i la meva ego és probable que la veu no sigui del tot imparcial. Si, a més, es tracta d'un ego ben alimentat, s'intueix el deix del fanatisme. I en el moment que l'ego ve acompanyat d'una pàtina messiànica, l'àmbit s'estreny i es redueix a mínims. Tota endogàmia és sinònim de falta d'aire, i demana obrir amb urgència finestres per ventilar. 

Si es pretén fer una valoració de resultats, caldria tenir en compte les fites assolides però també la despesa econòmica i el cost personal; de la mateixa manera convindria estimar allò que en queda exclòs, perquè el rebuig és prou significatiu en qualsevol cas. 

Per molt que jo i la meva ego sigui la mesura de la vàlua del meu prestigi, no deixa de ser una objectivació, per excés o per defecte, de les dades que es poden trobar a l'hemeroteca, les confrontacions en paral·lel, la feina de les escombres, els silencis, la vigilància i el control de fluxos, la incidència social. De fet, de l'existència de totes les realitats en conjunt. Com més negades, més presents. Algun dia en sabrem les raons.





dijous, 8 d’abril del 2021

Una trobada

Reboto un post de l'any 2014. Ho faig pensant en l'última pregunta d'aquell mini qüestionari.

Encara avui m'agradaria quedar-me tancada en un ascensor amb l'Olga Xirinacs o amb en Jaume Cabré. O en un lloc obert, potser seria millor per poder tenir una conversa tranquil·la, densa i àgil, profunda, irònica. I, si em fos possible de triar del tot, que sigui amb els dos autors alhora. 


dilluns, 2 de juny de 2014

mini qüestionari

Resposta al qüestionari que proposa Neus Arqués, de qui rebo els dimarts de cada setmana una nota via correu:

-¿Qué libro(s) tienes en la mesita de noche? El secret de la mare, de J.L. Witterick, también algunos libros de poesia.
-¿Cuál es el libro que recuerdas de tu infancia? Los cinco, de E. Blyton.
-¿Cuál es el libro que te hubiese gustado escribir? Arde el musgo gris, de Thor Vilhjálmsson, Microcosmos, de Claudio Magris, Una música constante, de V. Seth.
- ¿Con qué autor te gustaría quedarte encerrado en un ascensor? Con Julio Verne, seguro que encontraba la manera de salir.


En clau catalana:

Quin llibre tens a la tauleta de nit? He començat a llegir Cicatrius de 1714, Andreu Martín, Ed. Bromera, i Joan Vinyoli, Poesia Completa, Editorial Empúries; en general, a la tauleta sempre hi tinc llibres de poesia.

Quin és el llibre que recordes de la teva infantesa? Mecanoscrit del segon origen, de Pedrolo.

Quin és el llibre que t'hauria agradat escriure?  Fortuny, de P. Gimferrer; Solitud, de V. Català; Quanta, quanta guerra, de Rodoreda; Lo Somni, de Bernat Metge.

Amb quin autor/a t'agradaria quedar-te tancada en un ascensor? D'entrada amb cap, perquè la mera idea de tancament em genera una insuportable sensació de claustrofòbia, però posada a respondre diria, sense cap mena de dubte, que amb Olga Xirinacs o amb Jaume Cabré.

divendres, 2 d’abril del 2021

engatar-se amb el fum (bis)


dimecres, 15 de juliol de 2015

engatar-se amb el fum

 a cavall de les cames
quídam, l'innominable
  el seu nom als quatre

vents proclama: Nyèbit
em dic Nyèbit i sóc
de caire trinxeraire

    figura condiment
perífrasi del crit eixordador
  el tro previ al llampec

coerció   por   constrenyiment
   mil braços de palla rellent
   i cent fils d'acer dolçàs

  sóc eix d'una pira inflamable
tergiversació  i   inapel·labilitat
     escolament en el vèrtex

    punt de creu al blanc de l'ull
   la cosa feta    embut i traspàs
         el tall a la jugular