Els llibres que he publicat - 14+5

  • ELS LLIBRES QUE TINC PUBLICATS FINS ARA:
  • Rojo Flamingo - PROSA**
  • A tall d'aigua - POESIA**
  • Cordes - POESIA**
  • ***Un botó per cada trau - POESIA **
  • ***Weby i el viatge còsmic - infantil - Ed. Beascoa
  • *Weby y el viaje cósmico - infantil -Ed Beascoa
  • *Weby i els amics repetits - infantil -Ed. Beascoa
  • *Weby y los amigos repetidos -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga a casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga al jardí -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en el jardín -infantil -Ed. Beascoa
  • ***He d'anar-me'n - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Si es fa fosc - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***I, tanmateix, va ser una nena - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Marques de trinxera - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Relats amb CORNÈLIA ABRIL**
  • ***Quídam, l'innominable - POESIA

dilluns, 27 de desembre de 2021

2021 i quatre llibres

Durant l'any 2021 he participat en el procés d'escriptura i edició o publicació de quatre llibres. 

Dos llibres de poesia: Quídam, l'innominable, La transformació de la clau.

                                                 


Dos llibres de relats amb el grup literari Cornèlia Abril: Relats, Marques de Trinxera

                             


                                                    




dilluns, 13 de desembre de 2021

Llibres i presentacions

Demà, dia 14 de desembre, el grup literari Cornèlia Abril presenta el llibre         

                                                                    MARQUES de TRINXERA. 

Serà a la Biblioteca Comarcal de Blanes, a les 19.00h

Jo hi participo amb el relat LA PRIMERA LÍNIA. 






La setmana entrant tindrem també una altra novetat, el llibre de poesia 

                         LA TRANSFORMACÓ DE LA CLAU 

com havia anunciat en aquest espai el dia 22 d'agost  i el dia 4 d'octubre










diumenge, 17 d’octubre de 2021

operacions criptogràfiques?

el monitor fa intervencions de mèrit
que convé quadrar
                                Diu: A+B=B+A

D’acord? I la resta de coses no es mouen,
es queden quietes. Ell s’ocupa d’ensenyar
ciències exactes als alumnes. I prou.

Afegeix, després, com si fos un joc:

3pomes+4peres=4peres+3pomes=x

i planteja la qüestió del problema:
com es podria deduir el valor de x?

Set peces de fruita, diu un alumne avantatjat.
I prou, diu el monitor, Molt bé.

No res ens informa de què ha passat
amb la fuita de temporada


.

dimecres, 6 d’octubre de 2021

Pudor de tuf

Pensava que avui fa una pudor estranya. En el meu àmbit, 
m'ha semblat força exacte aplicar l'expressió 'pudor de tuf'.
I és que mig endreçava poemes i arxius al llapis de memòria 
quan m'he trobat algunes estrofes que feien mala olor 
però no sabia definir quina mena de mala olor era. 
Llavors m'ha vingut al cap l'expressió: pudor de tuf. 
Una de les estrofes era, per exemple:

He vist el matí atapeït. Com una farsa
embotida als dintres desguassats
d’un pollastre a punt d’anar al forn
i que no troba prou espai d’obertura
en l’orifici contràctil. 
                          L’auxiliar de cuina 
ha d'entaforar amb el puny orellanes, 
prunes, pinyons, pilota i poma 
sense pelar. 
                L'espai ja fa tuf de carn rostida
            d'animal sofert que sua
                 en la tija de ferro    a l'ast
              giravoltant     a foc viu.

 



dilluns, 4 d’octubre de 2021

La transformació de la clau - Poema

Poema del llibre La transformació de la clau. 
Aviat a la venda.



La conversa era una i constant.

Com un qualsevol col·loqui 

volia adoptar forma de diàleg.

Si no m’equivoco versava 

sobre delicte sense proves

i sobre proves sense delicte.


Les infinites barres paral·leles.

La loquacitat que mai no cessa.

Dos, tres, quatre, set, onze mil mots

traçats desplegant-se en flancs

¿evolucionen o col·lapsen?





divendres, 30 de juliol de 2021

Poesia i comportament

 LA PUERTA DE LA POESÍA,  Aldo Pellegrini


"La poesía tiene una puerta herméticamente cerrada para los imbéciles, abierta de par en par para los inocentes. Nada hay más opuesto a la imbecilidad que la inocencia. La característica del imbécil es su aspiración sistemática a cierto orden de poder. El inocente, en cambio, se niega a ejercer el poder porque los tiene todos. Por supuesto, es el pueblo el poseedor potencial de la suprema aptitud poética: la inocencia. Y en el pueblo, aquellos que sienten la coerción del poder como un dolor.

La poesía no es más que esa violenta necesidad de afirmar su ser que impulsa al hombre.

Los imbéciles viven en un mundo artificial y falso: basados en el poder que se puede ejercer sobre otros, niegan la rotunda realidad de lo humano, a la que sustituyen por esquemas huecos. El mundo del poder es un mundo vacío de sentido, fuera de la realidad. La poesía es una mística de la realidad. El poeta busca en la palabra no un modo de expresarse sino un modo de participar en la realidad misma.

La puerta de la poesía no tiene llave ni cerrojo: se defiende por su calidad de incandescencia. Sólo los inocentes, que tienen el hábito del fuego purificador, que tienen dedos ardientes, pueden abrir esa puerta y por ella penetran en la realidad. La poesía pretende cumplir la tarea de que este mundo no sea sólo habitable para los imbéciles."

Aldo Pellegrini

dimecres, 23 de juny de 2021

23 de juny i el foc

 'Quídam, l'innominable' ja és un llibre: primera galerada.

Bona revetlla!


divendres, 11 de juny de 2021

Bonnie and Clyde


Hi ha un punt que se'm fa difícil de resoldre: Per què algunes persones, en principi intel·ligents, es malegen fins el punt de delinquir?

"Bonnie Parker era una de les millors estudiants al seu institut, guanyant fins i tot premis d'ortografia, redacció i oratòria. Com adulta, la seva afició per l'escriptura va trobar la seva expressió en poemes com "The Story of Suicide Sal" i "The Trail's End" (conegut des de llavors com "The Story of Bonnie and Clyde").


Clica sobre el nom per llegir l Biografia de Bonnie and Clyde


Fotografia de llegenda: Bonnie apunta
 de broma a Clyde amb una arma, 
escenificant situacions passades




dimarts, 11 de maig de 2021

aniversari Olga Xirinacs: 85 anys

 

feliç dia d'aniversari, Olga Xirinacs
gràcies per l'amistat, per les converses
                      celebro el teu llibre de poesia nou: UNA BOMBA AL JARDÍ
         l'he llegit, el trobo potent, no sols per la bomba 
o per una possible detonació, 
   sinó pel jardí de la teva poesia

Olga Xirinacs i Matilde Nuri, any 2019, a Tarragona: 
presentació del llibre de poesia Natura


dimarts, 4 de maig de 2021

'La llista és molt llarga' -

Escric els noms d'algunes dones catalanes que no han rebut reconeixement però ens acompanyen. Son llevadores: 

RAMONA VIA

CINTA FONT

QUITÈRIA TARRAGÓ

AMPARO VALOR



Comparteixo el crit de guerra de la seva professió: Empeny, empeny! 
i el programa de Catalunya Ràdio  
                     LLEVADORES. L'OFICI MÉS ANTIC DEL MÓN.
 
 


per accedir al programa de ràdio clica aquí: PODCAST 



diumenge, 2 de maig de 2021

Pom i codi - poema IV

         IV

Pel vèrtex prim s’escola la farsa líquida.

Es dosifica el control pel broc ampla.

Riu-te’n: és el barret dels tocats de l'ala.

Tots els altres no som sinó el pot de la pega.

Se’ls glaça la rialla quan algú els refrena,

punt per punt, abast i propòsit de la funció.


clica:  Pom i Codi publicat al blog

dissabte, 1 de maig de 2021

Vídeo, amb Cornèlia Abril - L'esclopet

Un vídeo per a Cornèlia Abril, grup literari que ha publicat tres llibres de relats en català. Ara C.A. prepara el quart llibre. 

Avui explico detalls del relat que vaig escriure per al llibre 'I, TANMATEIX, VA SER UNA NENA'. Teniu lliures 3 minuts de la vostra vida? 

3 minutets! 




.

diumenge, 25 d’abril de 2021

amb quatre ulls (5)

L’entusiasme i els dubtes esclarits

son a la cantonada amb nom.

Contemplo la ineficàcia i els panots alçats. 

Treballo amb arxius breus i no tant.

Em faig infusions de menta i marialluïsa. 

                Porto el registre de dades:

noms, reunions, dates, llocs. 

Quan ho explico, planto un 

            espantaocells més. 

                                      Ho veig. 

No entusiasmo i no esclareixo dubtes.

Però els versos, sí. Els versos

                     que pesen un gram i voleien.

                            Els versos 

                    que ningú arrenca del poema.

                            Els versos 

                plantats al nas del ninot de palla.

            

La por, aquella por,  

al xamfrà la bescanviaven

per polseguera

.

dissabte, 24 d’abril de 2021

amb quatre ulls (4)

He vist un globus inflat que s’abandonava en terra.

A la vora hi havia una manxa. M’ha semblat

un objecte perdut.

                                    El globus s’enfilava

amb l’aire calent reclòs entre parets de plàstic   

                                       tibants  i  elàstiques.       

          Ningú lluny.

               Ningú a prop.

                                        El buit.  

                                                Èter.

 

He vist mans puerils estirar el fistó abans de deixar anar

el globus cel amunt. Li afluixaven els llavis de goma

i el vent comprimit sortia per aquella mena de boca.

Feia un xiulet esmolat i sorneguer. Era un desaire.

Va durar deu anys. O un pic més de deu anys
.

divendres, 23 d’abril de 2021

amb quatre ulls (3)

Hi havia xais morts i han deduït el llop.

Ardidesa de les ments preclares!

                                     N’han dit drac. 

I l’han estimat quan treu foc pels ullals. 

I l'han respectat quan a sota la pell d’escates dures 

mostrava una protuberància: Son les arques, diuen.

Així, el manament no s’ha fet esperar

i assenyala el xai: quin imprudent,

                         s’ha deixat engolir pel bé de Déu!

                                      ¿que no sabia belar? 

I aquesta i no cap altra serà la singularitat eterna

.

dijous, 22 d’abril de 2021

amb quatre ulls (2)

 

La presentadora dels festivals té el micròfon

adherit als llavis i duu un pin a la solapa de l’abric.

Li han encomanat la tasca de trinxar un vers

                                                 -per què?-

que d’inici connectarà, sense modulació,

amb el final d’una estrofa qualsevol

del fragment d’un llibre de text triat a l’atzar

entre tots els volums adormits    

                                                 o no

a les prestatgeries d’una biblioteca particular.

Com a resultat, n’ha obtingut una fulla lluent 

                          -caduca i perenne alhora-.

Una fulla retallada, però no de serra.

La pitjor versió de la ganiveta del pa

.

dimecres, 21 d’abril de 2021

amb quatre ulls

 l’ordre invers

 

la juguesca era un joc de jocs

que podia passar per un joc de paraules

                                                           i no

tothom a la sala sabia que

                                                  eren actors

                                                 sords però no muts

                                                coixos d’un peu

                                                  mancats d’un braç

de viva veu redactaven

                        cada dia instruccions concises

calia escriure la quotidianitat dels altres

                                    la meva també

mai no prendrien decisions en solitari

                          tampoc les idònies

el joc seria perpetu i críptic o ja res no tindria retorn

malgrat això es postulaven

per gestionar el bé comú

                                    fortunes i dissorts

i en els àpats tradicionals

primer agafaven el crostó cruixent

d’una barra llarga

el mullaven amb força oli

                         “hoyo”, en diuen d’aquesta menja

després llescaven un pa girat ben rodó

fregaven amb all l’ampla llesca

i a continuació feien unes quantes passades

de tomata de penjar, ben madureta

partida en dues meitats

.

dimecres, 14 d’abril de 2021

Santa paperera

 El 13 d'abril de 1983 jo era a la Escola Universitària d'Òptica de Terrassa. Ens preparàvem per començar una classe amb el Doctor Henriquez quan vaig saber que Mercè Rodoreda s'havia mort. 





El meu homenatge a Mercè Rodoreda: la frase cèlebre que va escriure al pròleg de "Quanta, quanta guerra...", tinc la primera edició, desembre de 1980, pàgina 17, VOLUM LXXXV  EL CLUB DELS NOVEL·LISTES:

"I el camí mai no és dret, fa tortes i tortes i està ple de brolla; per fer-lo transitable i ben desbrossat no paro d'escriure i d'anar llençant paper i més paper a la santa paperera. (...)

També m'hauria agradat fer una novel·la descrivint ben detalladament màquines de guerra com va fer Kafka amb la màquina infernal del seu conte "La columna penitenciària". Però m'hauria estat tan difícil que no l'hauria vista acabada ningú. Encallada per sempre."

.

dimarts, 13 d’abril de 2021

fingides fineses (CORDES - 2009-2014)

El poema FINGIDES FINESES, publicat al llibre CORDES amb altres poemes escrits en el període 2009 / 2014.


FINGIDES FINESES 

era del tot necessari fer miques els vidres 
dels finestrals de les cases de pedra
abans de començar a parlar del mar 
de les hores de cendra i dels viratges cap 
el verd tendre de l’herba menuda
abans de rossejar els mots les persones les idees 
per fer-se entendre enllà d’allà d’estrèpits 
eixits d’una mena d’inventiva cafrada
per torn cric-crac rum-rum fregadís de rocs
cantant a capella la cançó enfadosa
                                 ‘lobby’ is in the air
sistema de regles imperant
que ha de menester l’esperit remís
d’una figureta confeccionada
amb draps i cordillets i serradures
personatge putxinel·li corquim
d’un salvatgisme patibulari
sadollat de fingides fineses
acarnissament de pròcers arters

.

diumenge, 11 d’abril de 2021

L'invent

L'invent és prou agosarat. Té arrels en el passatemps infantil de tocar i parar. Les instruccions no deixen entendre si el peix amb dents esmolades es mossega la cua o mossega tot allò que es belluga. És obvi que fa passar l'animal per l'anella de foc, posa l'eunuc de perfil, gronxa la nina abans d'anar a dormir. Els riscos son calculats. Tothom té garantit l'auxili. ¿Qui es preocuparia d'una mort en alta mar quan el neumàtic salvavides sempre és a l'abast? Si no fos per les parts avorrides més aviat faria gràcia. Lògic. Encara que no se sàpiga o que no ho sembli, la malifeta consisteix a entretenir els principals agents que surten a l'arena. Els rocs i els rosecs incrustats entre les dents o dessota les aletes no basten per desmentir la part més divertida de l'actuació estel·lar: les ganyes. ¿És peix, ganyota o aucell? Ara tu, ara l'altra, ara el de més enllà. Floreta una, floreta dues, floreta tres. Una actuació impecable
.

divendres, 9 d’abril de 2021

jo i la meva ego

Quan parla el jo i la meva ego és probable que la veu no sigui del tot imparcial. Si, a més, es tracta d'un ego ben alimentat, s'intueix el deix del fanatisme. I en el moment que l'ego ve acompanyat d'una pàtina messiànica, l'àmbit s'estreny i es redueix a mínims. Tota endogàmia és sinònim de falta d'aire, i demana obrir amb urgència finestres per ventilar. 

Si es pretén fer una valoració de resultats, caldria tenir en compte les fites assolides però també la despesa econòmica i el cost personal; de la mateixa manera convindria estimar allò que en queda exclòs, perquè el rebuig és prou significatiu en qualsevol cas. 

Per molt que jo i la meva ego sigui la mesura de la vàlua del meu prestigi, no deixa de ser una objectivació, per excés o per defecte, de les dades que es poden trobar a l'hemeroteca, les confrontacions en paral·lel, la feina de les escombres, els silencis, la vigilància i el control de fluxos, la incidència social. De fet, de l'existència de totes les realitats en conjunt. Com més negades, més presents. Algun dia en sabrem les raons.





dijous, 8 d’abril de 2021

Una trobada

Reboto un post de l'any 2014. Ho faig pensant en l'última pregunta d'aquell mini qüestionari.

Encara avui m'agradaria quedar-me tancada en un ascensor amb l'Olga Xirinacs o amb en Jaume Cabré. O en un lloc obert, potser seria millor per poder tenir una conversa tranquil·la, densa i àgil, profunda, irònica. I, si em fos possible de triar del tot, que sigui amb els dos autors alhora. 


dilluns, 2 de juny de 2014

mini qüestionari

Resposta al qüestionari que proposa Neus Arqués, de qui rebo els dimarts de cada setmana una nota via correu:

-¿Qué libro(s) tienes en la mesita de noche? El secret de la mare, de J.L. Witterick, también algunos libros de poesia.
-¿Cuál es el libro que recuerdas de tu infancia? Los cinco, de E. Blyton.
-¿Cuál es el libro que te hubiese gustado escribir? Arde el musgo gris, de Thor Vilhjálmsson, Microcosmos, de Claudio Magris, Una música constante, de V. Seth.
- ¿Con qué autor te gustaría quedarte encerrado en un ascensor? Con Julio Verne, seguro que encontraba la manera de salir.


En clau catalana:

Quin llibre tens a la tauleta de nit? He començat a llegir Cicatrius de 1714, Andreu Martín, Ed. Bromera, i Joan Vinyoli, Poesia Completa, Editorial Empúries; en general, a la tauleta sempre hi tinc llibres de poesia.

Quin és el llibre que recordes de la teva infantesa? Mecanoscrit del segon origen, de Pedrolo.

Quin és el llibre que t'hauria agradat escriure?  Fortuny, de P. Gimferrer; Solitud, de V. Català; Quanta, quanta guerra, de Rodoreda; Lo Somni, de Bernat Metge.

Amb quin autor/a t'agradaria quedar-te tancada en un ascensor? D'entrada amb cap, perquè la mera idea de tancament em genera una insuportable sensació de claustrofòbia, però posada a respondre diria, sense cap mena de dubte, que amb Olga Xirinacs o amb Jaume Cabré.

divendres, 2 d’abril de 2021

engatar-se amb el fum (bis)


dimecres, 15 de juliol de 2015

engatar-se amb el fum

 a cavall de les cames
quídam, l'innominable
  el seu nom als quatre

vents proclama: Nyèbit
em dic Nyèbit i sóc
de caire trinxeraire

    figura condiment
perífrasi del crit eixordador
  el tro previ al llampec

coerció   por   constrenyiment
   mil braços de palla rellent
   i cent fils d'acer dolçàs

  sóc eix d'una pira inflamable
tergiversació  i   inapel·labilitat
     escolament en el vèrtex

    punt de creu al blanc de l'ull
   la cosa feta    embut i traspàs
         el tall a la jugular

dimecres, 31 de març de 2021

digueu-li que sí... (bis)

...i reforcem la plaça, fem net de raconades. 


dilluns, 8 de juny de 2020

Digueu-li que sí

digueu-li que sí, que sí a tot
que plou i fa sol, que neva
que no hi ha res millorable en la seva personalitat
-els altres fem el que podem i gràcies-
que no hi ha emblema pròdiga com la seva
que sí, que sí a tot i deixeu-lo sol
deixeu-lo ben sol amb les seves manies
trifulgues i escàndols i obsessions
digueu-li que no sabem imaginar res igual
que sí a tot i que molt bé tot
que s'ho passi bé amb si mateix
que es distregui rient d'odi
que retoqui mirallets de tocador
com orfebre del no-res
digueu-li que la burra no es vol moure
.


fotografia de Matilde Nuri


.

dilluns, 29 de març de 2021

Posem per cas

Posem per cas un grup selecte

dins el grup dels escollits. Fa activitats

                                               ben elegides.

            Frenètic, histriònic.

No en aparença, sinó de fet. Tria

i remena, s’embutxaca

i decideix segons categoria. És elit. 

Tot li és fàcil. Ningú tus a la cara

                    d’un d’allà dalt.

                                        ¿Dalt d’on?

                                          Dalton!

.

diumenge, 28 de març de 2021

arrogància

 

Arrogància seria considerar que, com a recurs,  

en la pobresa aliena hi ha la misèria pròpia. Tanmateix, 

l’exercici quotidià d’escriure no és sinó un testimoni episòdic.

Paraules que canten la cançó que uns i altres entonem 

per a no permetre’ns la desmoralització.


L'ull panòptic és sempre obert. Tot ho veu. Res li pertany.

Quan afluixem ens canvia el nom de pila

qualifica de presagi un somrís

i ens muda el sentit del plor.



del llibre en preparació: "He vist"


divendres, 26 de març de 2021

diumenge, 21 de març de 2021

dia mundial de la poesia: març 2021

Us remeto al blog de Cornèlia Abril per celebrar EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA amb les autores del grup literari i amb altres poetes com ara Olga Xirinacs, Shakespeare, Joana Raspall i, enguany, Felícia Fuster, tots plegats en la companyia d'autors blanencs que reciten poemes d'autoria pròpia. També jo hi aporto un poema: els brots d'olivera. Gràcies per convidar-me a la festa. 

Vegeu i gaudiu amb els vídeos perquè, com diu Montserrat Medalla, conductora de l'espai "El plaer d'escriure" que ha impulsat aquesta iniciativa: 

És preciós que la poesia sorgeixi, com la primavera, des de l'arrel del poble!


Presentació



poetes convidats



Autors blanencs









dimarts, 9 de març de 2021

No sé jugar amb màscares, de M. Àngels Anglada

 Avui fa 91 anys que Maria Àngels Anglada va néixer a Vic. Recupero el poema publicat al blog el 14 de setembre de 2016

dimecres, 14 de setembre de 2016

No sé jugar amb màscares, de M. Àngels Anglada


NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci. 

diumenge, 28 de febrer de 2021

'desdenyeu-vos'

 

Desdeny és pensar amb mentalitat d’orfebre 

mantenint les mans enguantades

en proteccions de pues.

 

Desdeny és voler tenir l’última paraula

i no contrastar opinions ni dades

amb els interlocutors implicats.

 

Desdenyeu-vos


.

dissabte, 27 de febrer de 2021

Abús Art

 CARTA OBERTA DE LA GAF A LA FUTURA DIRECCIÓ DE L'INSTITUT DE TEATRE








Continuarà...

diumenge, 21 de febrer de 2021

bon profit!

Podeu fer una becada al forn. És bona 
i resultarà agradable al paladar fi 
que us caracteritza. Però no trobareu 
descans enlloc. No perquè ho digui 
una veu o l'altra. Haureu de purgar, 
tard o d'hora, la sordesa 
i l'altivesa del desdeny
.



 

diumenge, 14 de febrer de 2021

confiança - 14F

   imatge: olivera 

  concepte: a l'espai interior d'una olivera un ocell pot volar. 

 




dissabte, 13 de febrer de 2021

caminar

 vídeo i fragment de poema del llibre de poesia Un botó per cada trau

Perquè la ruta és atractiva 

 i no acaba on els anti-antitot

han emplaçat la línia de meta. 

L'arribada no és un lloc 

 sinó  

pensament 

consegüent  

deductiu.




dijous, 11 de febrer de 2021

poema L

vídeo i poema: Fiords i poema L                           
del llibre de poesia Un botó per cada trau



Poema L

 

 

illetes de lava 

en somort 

magma o cúmul 

feix d’una pila 

 de residus 

 amb gel i pols 

 embarcacions 

de bandera pirata  floten 

 suren 

 els aires són pròspers  i les qüestions vitals  tema destudi 

 cal tibar el nervi  per desencallar 

 una nau nua 

 

dimecres, 10 de febrer de 2021

Jardí

poema II - del llibre de poesia Un botó per cada trau
em llevo d'hora 
  avui com tots els dies de la setmana
pugno amb els elements 
  a favor i en contra 
faig o desfaig versos mentre arrenco
herbes carnoses o invasives 
 herbejar s'assembla a poetejar 
al jardí, que és un espai viu però clos,
la sorpresa seria trobar un menhir a la rocalla
                                    vídeo: jardí