...I ESCAIG: pàgina de matilde nuri i espona
Durant l'any 2021 he participat en el procés d'escriptura i edició o publicació de quatre llibres.
Dos llibres de poesia: Quídam, l'innominable, La transformació de la clau.
Dos llibres de relats amb el grup literari Cornèlia Abril: Relats, Marques de Trinxera
Demà, dia 14 de desembre, el grup literari Cornèlia Abril presenta el llibre
MARQUES de TRINXERA.
Serà a la Biblioteca Comarcal de Blanes, a les 19.00h
Jo hi participo amb el relat LA PRIMERA LÍNIA.
Com un qualsevol col·loqui
volia adoptar forma de diàleg.
Si no m’equivoco versava
sobre delicte sense proves
i sobre proves sense delicte.
Les infinites barres paral·leles.
La loquacitat que mai no cessa.
Dos, tres, quatre, set, onze mil mots
traçats desplegant-se en flancs
¿evolucionen o col·lapsen?
LA PUERTA DE LA POESÍA, Aldo Pellegrini
"Bonnie Parker era una de les millors estudiants al seu institut, guanyant fins i tot premis d'ortografia, redacció i oratòria. Com adulta, la seva afició per l'escriptura va trobar la seva expressió en poemes com "The Story of Suicide Sal" i "The Trail's End" (conegut des de llavors com "The Story of Bonnie and Clyde").
Escric els noms d'algunes dones catalanes que no han rebut reconeixement però ens acompanyen. Son llevadores:
RAMONA VIA
CINTA FONT
QUITÈRIA TARRAGÓ
AMPARO VALOR
per accedir al programa de ràdio clica aquí: PODCAST
IV
Pel vèrtex prim s’escola la farsa
líquida.
Es dosifica el control pel broc ampla.
Riu-te’n: és el barret dels tocats de l'ala.
Tots els altres no som sinó el pot de
la pega.
Se’ls glaça la rialla quan algú els refrena,
punt per punt, abast i propòsit de la funció.
clica: Pom i Codi publicat al blog
Un vídeo per a Cornèlia Abril, grup literari que ha publicat tres llibres de relats en català. Ara C.A. prepara el quart llibre.
Avui explico detalls del relat que vaig escriure per al llibre 'I, TANMATEIX, VA SER UNA NENA'. Teniu lliures 3 minuts de la vostra vida?
3 minutets!
L’entusiasme i els dubtes esclarits
son a la cantonada amb nom.
Contemplo la ineficàcia i els panots alçats.
Treballo amb arxius breus i no tant.
Em faig infusions de menta i marialluïsa.
Porto el registre de dades:
noms, reunions, dates, llocs.
Quan ho explico, planto un
espantaocells més.
Ho veig.
No entusiasmo i no esclareixo dubtes.
Però els versos, sí. Els versos
que pesen un gram i voleien.
Els versos
que ningú arrenca del poema.
Els versos
plantats al nas del ninot de palla.
La por, aquella por,
al xamfrà la bescanviaven
per polseguera
.
He vist un globus inflat que s’abandonava en terra.
A la vora hi havia una manxa. M’ha semblat
un objecte perdut.
El
globus s’enfilava
amb l’aire calent reclòs entre parets de plàstic
tibants i elàstiques.
Ningú
lluny.
Ningú a prop.
El buit.
Èter.
He vist mans puerils estirar el
fistó abans de deixar anar
el globus cel amunt. Li afluixaven
els llavis de goma
i el vent comprimit sortia per aquella
mena de boca.
Feia un xiulet esmolat i sorneguer.
Era un desaire.
Hi havia xais morts i han deduït el llop.
Ardidesa de les ments preclares!
N’han dit drac.
I l’han estimat quan treu foc pels ullals.
I l'han respectat quan a sota la pell d’escates dures
mostrava una protuberància: Son les arques, diuen.
Així, el manament no s’ha fet esperar
i assenyala el xai: quin imprudent,
s’ha deixat engolir pel bé de Déu!
¿que no sabia belar?
I aquesta i no cap altra serà la singularitat eterna
.
La presentadora dels festivals té
el micròfon
adherit als llavis i duu un pin a
la solapa de l’abric.
Li han encomanat la tasca de trinxar
un vers
-per què?-
que d’inici connectarà, sense modulació,
amb el final d’una estrofa qualsevol
del fragment d’un llibre de text triat
a l’atzar
entre tots els volums adormits
o no
a les prestatgeries d’una biblioteca particular.
Com a resultat,
n’ha obtingut una fulla lluent
-caduca
i perenne alhora-.
Una fulla retallada, però no de
serra.
La pitjor versió de la ganiveta
del pa
.
l’ordre invers
la juguesca era un joc de jocs
que podia passar per un joc de paraules
i
no
tothom a la sala sabia que
eren actors
sords però no muts
coixos d’un peu
mancats d’un braç
de viva veu redactaven
cada
dia instruccions concises
calia escriure la quotidianitat dels altres
la
meva també
mai no prendrien decisions en solitari
tampoc les idònies
el joc seria perpetu i críptic o ja res no tindria retorn
malgrat això es postulaven
per gestionar el bé comú
fortunes i dissorts
i en els àpats tradicionals
primer agafaven el crostó cruixent
d’una barra llarga
el mullaven amb força oli
“hoyo”, en diuen d’aquesta menja
després llescaven un pa girat ben rodó
fregaven amb all l’ampla llesca
i a continuació feien unes quantes passades
de tomata de penjar, ben madureta
partida en dues meitats
.
El 13 d'abril de 1983 jo era a la Escola Universitària d'Òptica de Terrassa. Ens preparàvem per començar una classe amb el Doctor Henriquez quan vaig saber que Mercè Rodoreda s'havia mort.
"I el camí mai no és dret, fa tortes i tortes i està ple de brolla; per fer-lo transitable i ben desbrossat no paro d'escriure i d'anar llençant paper i més paper a la santa paperera. (...)
També m'hauria agradat fer una novel·la descrivint ben detalladament màquines de guerra com va fer Kafka amb la màquina infernal del seu conte "La columna penitenciària". Però m'hauria estat tan difícil que no l'hauria vista acabada ningú. Encallada per sempre."
.
El poema FINGIDES FINESES, publicat al llibre CORDES amb altres poemes escrits en el període 2009 / 2014.
Quan parla el jo i la meva ego és probable que la veu no sigui del tot imparcial. Si, a més, es tracta d'un ego ben alimentat, s'intueix el deix del fanatisme. I en el moment que l'ego ve acompanyat d'una pàtina messiànica, l'àmbit s'estreny i es redueix a mínims. Tota endogàmia és sinònim de falta d'aire, i demana obrir amb urgència finestres per ventilar.
Si es pretén fer una valoració de resultats, caldria tenir en compte les fites assolides però també la despesa econòmica i el cost personal; de la mateixa manera convindria estimar allò que en queda exclòs, perquè el rebuig és prou significatiu en qualsevol cas.
Per molt que jo i la meva ego sigui la mesura de la vàlua del meu prestigi, no deixa de ser una objectivació, per excés o per defecte, de les dades que es poden trobar a l'hemeroteca, les confrontacions en paral·lel, la feina de les escombres, els silencis, la vigilància i el control de fluxos, la incidència social. De fet, de l'existència de totes les realitats en conjunt. Com més negades, més presents. Algun dia en sabrem les raons.
dilluns, 8 de juny de 2020
 |
| fotografia de Matilde Nuri . |
Posem per cas un grup selecte
dins el grup dels escollits. Fa activitats
ben
elegides.
Frenètic, histriònic.
No en aparença, sinó de fet. Tria
i remena, s’embutxaca
i decideix segons categoria. És elit.
Tot li és fàcil. Ningú tus a la cara
d’un d’allà dalt.
¿Dalt d’on?
Arrogància seria considerar que, com a recurs,
en la pobresa aliena hi ha la misèria pròpia. Tanmateix,
l’exercici quotidià d’escriure no és sinó un testimoni episòdic.
Paraules que canten la cançó que uns i altres entonem
per a no permetre’ns la desmoralització.
L'ull panòptic és sempre obert. Tot ho veu. Res li pertany.
Quan afluixem ens canvia el nom de pila
qualifica de presagi un somrís
i ens muda el sentit del plor.
del llibre en preparació: "He vist"
Us remeto al blog de Cornèlia Abril per celebrar EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA amb les autores del grup literari i amb altres poetes com ara Olga Xirinacs, Shakespeare, Joana Raspall i, enguany, Felícia Fuster, tots plegats en la companyia d'autors blanencs que reciten poemes d'autoria pròpia. També jo hi aporto un poema: els brots d'olivera. Gràcies per convidar-me a la festa.
Vegeu i gaudiu amb els vídeos perquè, com diu Montserrat Medalla, conductora de l'espai "El plaer d'escriure" que ha impulsat aquesta iniciativa:
És preciós que la poesia sorgeixi, com la primavera, des de l'arrel del poble!
Presentació
Avui fa 91 anys que Maria Àngels Anglada va néixer a Vic. Recupero el poema publicat al blog el 14 de setembre de 2016
Desdeny és pensar amb mentalitat
d’orfebre
mantenint les mans enguantades
en proteccions de pues.
Desdeny és voler tenir l’última
paraula
i no contrastar opinions ni dades
amb els interlocutors implicats.
Desdenyeu-vos
.
vídeo i fragment de poema del llibre de poesia Un botó per cada trau
Perquè la ruta és atractiva
i no acaba on els anti-antitot
han emplaçat la línia de meta.
L'arribada no és un lloc
sinó
pensament
consegüent
deductiu.
Poema
L
illetes
de lava
en
somort
magma
o cúmul
feix d’una pila
de
residus
amb
gel i pols
embarcacions
de bandera pirata floten
suren
els aires són pròspers i les qüestions vitals
tema d’estudi
cal tibar el nervi per desencallar
una
nau nua
