'Número Zero', d'Umberto Eco

la maquinària d'enfangar; mentides, mitges veritats, calumnies, polèmica, conspiracions i xantatges; la supressió del límit realitat-ficció, un periodista de tercera, escriptor fracassat, perdedor compulsiu, i un mort

a la biblioteca

foto de la Biblioteca Joan Triadú, que vaig fer ahir, a Vic

en primer terme les flors acompanyen els llibres de poesia

l'espai interior que jo havia trepitjat quan era un pati a cel obert

a 'Els Hermanos', ben a prop de la casa on vaig néixer,

ara els llibres, junts, sota teulada, m'agrada pensar que units;

si l'alegria és contundent i de tots demana sedimentació i gaudi lent

que bé, que bé, llegir paraules de bellesa neta, sense llot

ara és l'hora, som-hi tots. hem d'empènyer en la mateixa direcció

foto: ...iescaig: Biblioteca Joan Triadú, a Vic

avaria / haveria

haveria? o avaria?

avaria f. 1 DR.MAR. Qualsevol despesa extraordinària o eventual feta durant la navegació per conservar el vaixell o la càrrega, i també els danys o les espatlladures que sofreixen el vaixell i les mercaderies des de la sortida del port o des de la seva càrrega fins a l'arribada al port de destinació o fins a la seva descàrrega...

posant la muda, 'h', al davant i substituint la 'a' primera per una 'e'

haveria  f. Bèstia de càrrega.

motius, o no

quan anàvem a escola, fèiem cua per agafar el berenar; hi havia pa amb xoriç, pa amb confitura vermella o galetes maries; podies triar, però a mi m'agradava el formatge, i si no n'hi havia m'estimava més passar de berenar; perquè el xoriç no tenia gust de res, les maries eren estantisses i la confitura vermella semblava feta de maduixes insípides; les digestions eren pesades o lentes i produïen flatulències, de vegades vòmits; potser perquè l'aigua que circulava en xarxa anava clorada o no, mai se sabia;
els alumnes que el vespre se'n tornaven a casa, eren més alegres que els alumnes interns; entre els que no anaven a casa, hi havia dos alumnes que tampoc marxaven el cap de setmana; deien que superdotats; el cas és que es feien valer i imposaven el seu criteri de selecció: qui té pijama per dormir, és idiota i no pot ser admès sota cap concepte al cercle d'amics; qui dorm nu, sí;
la pitjor imatge del dia l'oferien de bon matí els alumnes externs quan arribaven; en aquella hora es condensaven tots els odis indiscriminats, ferment de moltes batalles absurdes; sortíem al pati, els nens jugaven amb els tira-xines o a pilota; les nenes saltaven a corda, feien rotllanes per cantar cançons, parlaven de les seves coses; hi havia alumnes ben estranys que gastaven el temps en llegir un llibre, potser perquè un bon llibre millora totes les menges
.

cervellera

                                         lenta poesia, quasi quieta
                                       punt d'inici  o  estació terminal
                                              en el torn giratori,
                                                     la llengua mare
  rabeig penetratiu  i  xopat  
extrems de la ferradura
  canvis sobtats en el tiratge
                            i ni un nanòmetre de trasviament
                                  a les primeres vèrtebres del coll
                                                                               coll uterí
                                                        roques en fulls
                                                      síntesi i eclosió

pètals

foto: ...iescaig, a casa

herpesvirus

  fill de gossa, el ca de guau
  boca d'escuma colèrica
mossega la gent del poble
 té la malaltia de la ràbia
però és gos d'amo i la versió oficial
varia a herpes recidivant
               -per evitar-ne el sacrifici-
   la infecció, diuen,
  li afecta el gland del penis
        petites ampolles transparents
       agrupades en gotims de raïm
          s'assequen i fan crosta o bé
       es rebenten i erosionen la pell humida
             com que li pica, rasca
          perquè es rasca, li pica
.

és més forta la vida

també jo avui escriuria la lletra d'una cançó dedicada als companys

Ovidi Montllor

Si t'arriba el matí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.

Dia de morts i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.

Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batejat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.

Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forces per a esperar,
perquè és més forta la vida.

Arribarà el matí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruit.
Jo donaria la vida.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.

espais nous

a peu de fotografia vaig escriure 'Figaró'; em semblava suficient per a situar la clotada entre muntanyes altes, sota nuvolades de pluja; acabava d'agafar el tren a l'estació de La Garriga, direcció Vic i vaig fer la foto d'aquell paisatge emboirat perquè tenia dansant dins el cap les paraules d'un correu que havia rebut feia cinc minuts; podia haver detallat més i escriure 'Montmany-Figaró'; ara ho sé, perquè he començat a llegir la novel·la 'Els sots feréstecs', i m'he endut una gran sorpresa: Raimon Casellas va situar l'acció just en el paisatge que s'aprecia a la part esquerra de la imatge, o sigui Montmany; i si anem amunt trobem Puiggraciós o Els Cingles del Bertí i El Serrat, i, si seguim encara un xic més enllà, passada la carena, hi ha L'Ametlla;

coincidències en l'espai mental que compartim, en el temps que fem nostre; aquesta tarda escoltava 'Música callada', de Frederic Mompou i sentia la respiració de l'artista, amb els ulls seguia les seves mans al teclat; i pensava després en l'articulació del llenguatge, en la diferència entre un animal i un ser humà, en la regressió del pensament i en la necessitat de crear espais nous d'expressió col·lectiva i individual

.

.

quina opinió em mereix

...agressió fortuïta i perpetrada amb intenció de fer mal, circumstància que n'agreuja la responsabilitat de l'autor, un estúpid de llibre; les imatges de l'acció posen de manifest alguna pobresa greu i de mal tractar, com ara falta d'imaginació a l'hora d'identificar els circuits de la diversió en una ciutat on l'oferta d'oci és infinita; així el turista accidental buscaria complaure's a base de succedanis, fent ús de la violència gratuita bo i atacant per l'esquena, sense motiu que ho justifiqui, a una víctima triada segons variables aleatòries;

apunts

d'un conte que va escriure Josep Vallverdú, aprenem a entendre una realitat força incòmoda: hi ha individus que venen al món a molestar

un amargat genera amargures

no hauriem de ser apologetes dels fruits d'un atzar

per conèixer l'altre em pregunto quina deu ser la seva lluita i quina la seva victòria

una lluita que he tingut durant uns quants anys: la salut
una victòria: escriure

tinc un deute gegantí que no podré liquidar mai: amb un donant, a qui no conec

un generós genera generositat

em commou el vincle de la solidaritat

la millor manera d'agrair a un col·lectiu un gest d'ajuda és fer-ne abstracció i esdevenir enzim catalitzador en situacions similars

la lliçó magistral la rebem de qui obre la porta i assenyala un camí

un bon llibre promou la lectura

llegir potser implica alhora lligar caps i fer volar coloms

la qüestió que no podem obviar: segur que aquest que tenim és el millor de tot els mons possibles?

.