86. La connaissance de la connaissance
Si el pensament conceptual, com suposem molts, és no-lineal i es produeix
simultàniament (o en encadenaments de simultaneïtats) dins la ment, cada vegada que
un emissor es vol expressar (a l’altre, o a la col·lectivitat) l’ha de codificar linealment,
de manera que el(s) receptor(s) torni(n) a descodificar-lo no-linealment per
comprendre'l (amb inevitables pèrdues i deformacions durant el procés). Per tant, assolir
formes de transmissió conceptual afins a la dinàmica del pensament pur esdevé tot un
repte. De fet, la raó de ser (lineal) del discurs convencional té el seu origen en la
comunicació oral. Ara bé, el coneixement, des de la invenció de la impremta, s’ha
transmès sobretot per escrit. Hi ha, per tant, un anacronisme disfuncional entre la
linealitat i la bidimensionalitat de la pàgina impresa. El llenguatge lineal oracional
podria, en consequència, haver-se convertit imperceptiblement en un greu obstacle per
al progrés (després, paradoxalment, d’haver-ne estat el gran motor durant milers
d’anys). Imagino, dins l’espai virtual de la ment, les idees tancades amb una estructura
espacial estàtica (espai euclidià); i les obertes (o en procés), amb una de dinàmica
(hiperespai). Com apunta Edgar Morin, l’espai i el temps no constitueixen
característiques intrínseques de la realitat, sinó de les formes a priori de la sensibilitat;
hem deixat de conèixer per viure per passar a viure per conèixer; i el nostre avenir
radica en la superació del nostre endarreriment cognitiu respecte a la nostra potencialitat
cognitiva (La connaissance de la connaissance, Seuil, 1986). És inevitable que, entitats
corpòries provisionals com som, aprioritzem el temps i l’espai en les nostres
conceptualitzacions. Thom ho concep com a “estabilitat estructural” i “morfogènesi”
(Gedisa, 1987). La meva proposta escriptural és geomètrica i fractal.
RAMON DACHS - Poètiqes no-lineals