dimarts, 10 de febrer de 2015

rompudaires

quan penso en el model de país que jo voldria, si em deixessin  triar, em ve al cap una Catalunya dinàmica; no imagino un futur gris, trist o a mitges tintes; sóc capaç d'entreveure una dimensió nova en la manera de fer i de ser dels catalans posats al món i amb la independència ja assolida; potser cal que les coses s'espatllin del tot per començar a arreglar-les; segurament convé fer una bona rompuda als terrenys glevosos, tal com diu el diccionari: cavar profundament la terra per conrear-la, i cremar la brolla i escampar les cendres per a que facin d'adob; però, mentrestant, anar pensant en quines llavors volem plantar i en com treballarem la terra flonja un cop sigui llaurada; 
.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sí, tenim feina, però jo també me la imagino activa, dinàmica, i viva i més neta. A vegades és cert que cal arribar al fons per tornar a construir de nou.

matilde nuri i espona ha dit...

no hi puc afegir res: sigui, ;)