.

un relat de ficció que em fa creure en la condició humana: 'L'home que plantava arbres', de Jean Giono
.

a preu fet

Li deien el preufetaire. Perquè agafava feines temporals i tancava el tracte per endavant. Cobrava per estossinar bestiar, desenterrar carnús, escorçar arbres, punir malifetes. No mirava prim i portava per costum una arma de foc sota la roba. Se les donava de forçut, però vivia sense pau i treva. Per això, avui la gent diu,  el dimoni s'ha volgut escuar el rave; és a la plaça, penjant d'un peu; pellanc moribund, d'aquesta sí que t'ha arribat la sang al cervell. I es fa estrany. Tantes vegades havia escorxat conills o llebres, tantes vegades havia arrencat de viu en viu la pell als moltons. Però les tornes s'han girat i ara és a ell, el verro gros, a qui lleven la cotna.  

arts marcials

m'apunto a seguir una iniciativa de Relats Conjunts

d'acord amb la fotografia de la pel·lícula The Wall, Gerald Scarfe, 1982

                                       

en formació marcial presenten armes
els martells d'acer i l'amenaça
de la repetició

                                       i les persones,
                                           preguntem,
                                                on son?

a la cambra del te
flors vives, mai de paper
aromes per a l'assossec


a la ploma del poeta
en la caiguda lliure
del vers


al tatami on
defensa i atac és
lluita de mans nues

                     
i en l'estètica de l'ètica
                             

De Rousseau, com n'hi ha tants

una opció per als qui treballen massa durant la setmana
llegir Rousseau, Jean-Jacques
Discours sur les sciences et les arts 
o Discours sur l'origine de l'inégalité parmi les hommes


o també anar a visitar una galeria d'art


La guerra, Henri Rousseau



o potser fer un tomb pel bosc



Boscos de Fontainebleau, Théodore Rousseau
.

mirava

mirava les figures movent-se a l'escenari de les platges dels Països Catalans: un escarabat piloter fa piruetes amb el cap i amb les potes del darrere per tal d'empènyer una bola de femta que ha replegat a la sorra i que ara vol entaforar dins del cau perquè serà aliment sempre que el cos li digui fam o, ai las! serà matriu que rebrà de la femella els ous en època de posta;
                  escarabats de sang; escarabats dels cuir i de les pells; escarabats de nit,                       escarabats bum bum...

i pensem,
              jo penso en les ombres i en la relativitat de les coses, no tant per allò de què tot és relatiu i depèn de com es miri, sinó per, a l'empara de la raó científica, de manera directe, fer l'anàlisi tenint en compte les dues variables que vam heretar del segle XX:  un punt concret de l'espai en un instant determinat del temps;
             i segueixo, bocabadada, l'estela d'una estructura metàl·lica que ha aterrat a la superfície rocosa d'un meteorit, tot i que amb la dissort doble d'haver clavat poc els ancoratges i en un dia ennuvolat; però l'alegria és gran i alhora compartida per un gran nombre de persones: l'èxit rau en haver aterrat;
               a partir d'ara ja veurem què més anirà passant, tot ha de ser informació: un retruc, una vigilància, un possible enviament de dades...
              i pensem,

              penso jo en el poeta Blai Bonet i en la poesia,
              en els pròlegs que ell va escriure per als reculls de poemes 'Evangeli segons un de tants' i 'Els fets',
i sé, com se saben les veritats íntimes, aquelles veritats que no precisen ni taxació dels apologistes de l'anècdota ni valoració dels detractors de les veritats virtuals, -perquè no em refereixo ni a l'una cosa ni a l'altra, sinó més aviat a tot el que li és contrari-
sé
que hi ha un ordre creixent i nou
i que les veus fortes
fortes són
i que hem tingut tardor
            malgrat la frenètica activitat de la maquinària de perforar
                                                 i massacrar
 i que tindrem hivern i primaveres
    i per sempre un record plaent
.
.

quina patxoca!

         estem contents, molt contents
                                                  contents de debò
                                                           contents per la reparació històrica

        tornarem a lluitar
          tornarem a
                      con_
                               vèncer
.

nou 9 N

orgull, gratitud, esperança

Vic, octubre 2014

foto: Adrià Costa, Osona.com

referència: aquí

Barcelona, novembre 2014

foto: Jordi Borràs

referència: aquí

a Catalunya, comencem a construir 

un nou país!

.

VotaréPerTu

ANNA DODAS

QUI ERA: aquí

Vaig conèixer l'Anna Dodas, de manera breu, massa breu, però alhora intensa. No em sembla gens agosarat dir que em va ensenyar a estimar la literatura.

.

criteris

si hi ha un concepte sòlid en el qual podem dipositar la nostra confiança sense por de veure-la frustrada és el que té per base les humanitats, entronca amb el passat i ens projecta cap el futur, explica la història de les guerres i dels exilis i dels esdeveniments polítics transcendents, ens interpel·la amb acurada i vivaç dialèctica, genera esperança com pertoca a un referent, no es deixa posar preu, estima i es fa estimar, gaudeix i fa gaudir; en definitiva, parlem del criteri que mai respondrà a consignes prefixades, perquè no transita per circuits interessats ni practica la cagarel·la ni mossega els esquers que pengen de l'ham...


viurem el nou 9N amb alegria, il·lusió, intensitat d'emocions i agraïment infinit cap a les persones que comparteixen amb nosaltres un tarannà:

• la meva urna és a: I.E.S. Eugeni Xammar, a L'Ametlla del Vallès.
• la meva il·lusió: viure en una societat participativa on tothom que vulgui pugui pensar per si mateix.
• la meva demanda: evitar l'endogàmia.
• la meva esperança: intacta

.

dret a llegir per si

si de prompte se'ns ha eixugat el seny
o la correcció de l'aplom ens acoquina

si la feréstega caricatura de la fraseologia
traspassa el baf amb puntes d'escata

o l'embocadura d'intèrpret treu foc
al·legant tripijocs de piròman circense

dient que digueren que amb indolència diguérem
tot cantant lletres de cançons encomanadisses

mes la nostra gènesi i substància primera rau
just allà on no hi arriba l'alè del mal l'alè del bé

per la condició inalienable de la carn
sabrem fer ús del dret a llegir per si

les immediates hores passaran indulgents
i quan arribi l'hora d'anar a dormir

de ben segur que no enyorarem a penes res


----------------------------------------------

nota: 
el poema 'dret a llegir per si' pertany al recull de poesia 'a tall d'aigua' 
publicat a Amazon el setembre de l'any 2014

per si vols comprar:  a tall d'aigua

drets d'autor reservats- any 2013