'l'edat de Saramago', les seves novel·les;
el parc de l'Espanya Industrial ple de gent com no l'havia vist mai fins la setmana passada; el carrer de Sants i la muntanya de Montjuïc amb els jardins per on jo passejava els dissabtes al migdia durant els anys que vaig treballar a Òptica Josa; els bons records d'aquella època que per a mi va ser difícil; 'La ciutat invisible',
el meu pare, com tots els dies de l'any;
un pastís fet a casa i amb un número màgic: 53
les cares afables i de somriure franc;
el gest noble
etern
.
...I ESCAIG: pàgina de matilde nuri i espona
