dissabte, 31 de gener de 2015

fills de l'arbre

potser sí que hem perdut la condició de prudents i el capteniment caut; tant com la privadesa; som a l'ull d'un huracà que bufa sense pietat, ens veu pel forat de la clau i ens escolta fet totxo a les parets de les cases on vivim, s'endu les pertinences; qui de nosaltres no té una història? una, mes no dues ni tres ni tantes com puguin sorgir d'un sac buit i sense fons i sempre alimentades per una imaginació malaltissa i folla o feta per encàrrec que, escriu no, descriu els passos i les intencions per explicar-ne la seva inversa; i esmicola la pedra i fressa el rabeig d'un silenci i tusta la innocència o la complicitat o la culpabilitat o allò altre que amb indiferència li pugui convenir en un moment concret; i després l'acció té el mateix valor nociu que la inacció; si tenim alguna cosa de poetes no és la lírica; és la veu; i si fa mal, més n'haurà de fer; i si fa bé, per ben fet ho tindrem; i si hem de fer front a la vexació argumentada, ens agradaria poder respondre a una bateria de preguntes: sí sí
.



.