Fragment 2.

   Un deix de salabror omple la boca dels dos homes. Jacot gira el cap i veu el mar, que s’allunya. D’ara en endavant, pedres de cairell i un anar fent lentíssim. Cases amb parets de fang i cobertura de palla gruixuda. Alguna barraca dispersa per tancar-hi de nit les ovelles. De tant en tant, pous d’aigua dolça on abeurar el bestiar. Camps de torba i senders costeruts per tot arreu. Abundància de blau genciana a les landes i groc dels narcisos. Onsevulga que posi la mirada, el caminant troba un espai rocallós, fet de pedres i pans de flors amb herbes remeieres. Amb les plantes, els veïns d’aquesta contrada elaboren bàlsams terapèutics i ungüents curatius que els caps de setmana duen a vendre a les fires dels encontorns.

   Al lluny, un fistó de llum titil·lant dibuixa el perfil de la vila de Cesaw. Dues hores, calcula Jacot, tres a tot estirar si mantenim el ritme tranquil. Els temps morts són una xacra per als seus nervis mal temperats. Un impuls frisós l'empeny i no sap què fer amb les estones de relaxament propícies per al gaudi i la contemplació de l’obra divina. L'ampul·losa praderia; aquest terreny glevós entretallat per petits barrancs dispersos. 

    Ja voldria ser a l’abadia, tot i que allà no l’espera ningú. 

   Dilació estranya i, per altra banda, freqüent en els peregrins originaris de ciutat. Els monjos capten de seguida els signes d’aquesta impaciència exempta de raó. És el desgavell que un excés de pau provoca en esperits poc avesats al recés. 

   Jacot reprèn el fil argumental en el punt on l'ha abandonat: Instaurà i es mantingué ferm. En el temps, com un flux constant i etern. En espais de recolliment o d’expansió. No veig inconvenient en admetre la veracitat d’aquest tipus de creences. Viure és un acte de fe i nosaltres no som sinó acòlits de fet. 

   Fins que s'adona que camina sol i ningú l'escolta.

- Que li passa alguna cosa, Fra Benjamí?

- No, no. Però és que en aquesta terra agresta, l’aigua de la pluja drena malament, i jo haig de mirar a veure on poso el peu

.