dimecres, 16 de setembre de 2015

els déus menors

I.

de fullam
disfressen
la parla

la de tots ells
i, amb displicència,
la de tots nosaltres



II.

exalten la destresa del més jocós
la sagacitat del més ocorrent

instrueixen en l'art de menystenir
i no en l'aprenentatge de tenir

recomanen estalviar-se l'autocrítica
la informació absent els atorga la raó



III.

l'assumpte amatori
assumpte fictici
recurs obsolet



IV.

vindrà més increpació
més desdeny dels infants
nous episodis de caça menor amb parany

és condició sense atenuants
la violència soterrada
.


2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

T'aplaudeixo calorosament aquest versos... Són molt bons de contingut i de forma, per al maugust. Toquen endins, tiben allò d'essencial...

Gràcies per compartir-los

matilde nuri i espona ha dit...

gràcies a tu, Carme, pel comentari!
;)