tots i cadascun de nosaltres podem fer en algun moment o altre el ridícul; ara bé, només conec una manera infal·lible de fer un ridícul estrepitós: seguir fent el ridícul, creure's tocat pel benefici d'alguna divinitat divina, saber-se ser suprem i viure segons aquesta condició sobre-in-humana; follia, en dic jo d'això; i si no és follia, la pèrdua de control sobre els propis actes, què és? alienació, potser?
.
2 comentaris:
Estimada, tots podríem posar nom a uns quants 'divins' i 'divines' que corren pel nostre país, incombustibles, col·leccionistes de càrrecs culturals, que decideixen els nostres pobres destins de poetes.
Una abraçada nova,
Olga
hola, hola!
incombustibles, pel que sembla, però una mica cremats...;)
haurem de confiar en que hi hagi canvis en la gestió cultural;
a veure si serem capaços d'assolir la independència de Catalunya però no del jou;
en fi, rebo aquesta abraçada nova amb la mateixa il·lusió d'abans
.
Publica un comentari a l'entrada