el meu nom és Catalunya

avui he donat la cara per la independència; a invitació d'una amistat a Facebook he fet un clic damunt del 'M'agrada'; no puc admetre formalment la persecució a la Assemblea Nacional i en cap cas a la persona de Carme Forcadell, de qui sempre recordaré la veu, neta, ferma, encalmada i joiosa sortint dels altaveus que s'havien instal·lat el dia 11 de setembre de 2013 a una rotonda de la carretera de Palafolls, on jo vaig fer el meu tram de Via Catalana;
en un diari suís s'ha publicat recentment un article, aquest, (-aquí en català, tot i que sigui força mal traduït-); impacta la fotografia d'una noia que suposadament ha mort per asfixia degut a la bossa de plàstic que li cobreix el cap i que porta penjat del coll un rètol que resa: 'el meu nom és Catalunya';
també a la mateixa entrevista parla Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i membre co-fundador de l'Associació de Municipis per a la Independència;
és lamentable aquest allau de ràtzies, evidents o camuflades i en tot cas agressives, que s'està duent a terme contra les Institucions, contra les associacions que representen a la gent, contra la societat civil; però entre tots hem pres una decisió i costarà molt que aquesta vegada la gent es faci enrrere: no hi ha desmoralització, el procés segueix viu gràcies a la força de tots plegats
.