va ser una alegria molt gran escoltar ahir el nom de Josefina Castellví a la gala del premi Català de l'Any; i no m'estranya que la flamant guanyadora del guardó tingués en aquell instant un pensament concret i breu: com m'estima la gent; jo m'hi compto entre la gent que l'estima; sempre recordaré les seves paraules en un altre acte públic, mentre es feia la presentació d'un projecte força ambiciós com havia de ser el transvasament d'aigua del cabal dels rius francesos als rius catalans, i el ponent defensava l'aprofitament de l'aigua que d'altra manera es malbarata, perquè finalment s'aboca al mar i això es com llençar...; llençar? Josefina Castellví es va exclamar, i en veu fluixa, al nostre costat va dir 'aquest home diu bestieses!';
amb Josefina Castellví hem après a estimar el mar, el cicle de l'aigua, el gel, la natura, el respecte per l'altre, l'aventura de la ciència, el silenci, la solitud; tot això de manera palpable, és a dir, vivint la realitat que ho contempla, amb una idea principal: no es pot comprendre allò que no es coneix, per això cal promoure la investigació i el gust pel coneixement
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada