pronunciades en veu alta les paraules que una rapsoda recita subratllen el poema;
a la sobretaula, fullejàvem llibres i Marta Pérez Sierra feia una ullada al meu poemari 'A tall d'aigua' i perquè ha comentat un dels poemes li hem demanat que en fes una lectura oberta.
Era aquest:
L'ENDEMÀ I ENCARA L'ALTRE
flegmàtica acció de
girar full i passar pàgina
amb parsimònia implacable
pronunciament del braç
i a la punta dels dits
la paraula muda
vaig sentir una emoció semblant quan l'amiga Carme Rosanas va llegir un poema de Marta Sempere en la versió que sobre l'original vaig fer per a la presentació del seu poemari 'Fils de vidre': podeu llegir un i altre poema en el post 'diàleg simbiòtic'
la paraula poètica fa el món més habitable; avui, també, encara i sobretot;
3 comentaris:
Aquestes emocions són de les bones... M'alegro molt que les puguis trobar en el teu camí
emocions reals, diria jo; de les que deixen marca
acostuma a passar quan es tracta amb cura la feina de l'altre
sempre és d'agrair;
jo també m'alegro, Carme, que sigui un camí compartit;
seguim
abraçada!
Com m'agrada que us haguessiu trobat, Carme i Mati! i tan a prop que estàvem... la xarxa té cops amagats!
Publica un comentari a l'entrada