POÈTICA, III
Segimon Serrallonga
2.
És la dilapidació de l'esperit en una immensitat d'oprobi
la fam en moviment, i fins a l'obi
és assassina, perjurada, infame, abjecta, vil,
extrema, exorbitada, bèstia, cappodrida.
I tens a l'home tip, sent
la mala sang que altera als assassins i va
fins l'extrem de l'esperit per fam
d'immensitats, poders, divinitat, i en Fam roman.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada