un dels trenta cosins que tinc, ens ha passat un enllaç a Youtube; no acostumo a publicar vídeos aquí, però aquesta vegada val la pena: recomano fer dues o més visualitzacions, són 4.55 minuts, per copsar les inflexions de la veu i de l'emoció i quina és l'expressió de la mirada de Francine Christophe en el darrer minut de la gravació quan ja la veu calla;
.
8 comentaris:
Enternecedor!!!
Enternecedor!!!
Ostres, Mati, com he plorat. T'he fet cas i l'he vist dos cops i paro perquè sinó no pararé de plorar en tot el vespre. Tens raó. L'expressió és emoció pura. Continguda, no com la meva que l'he deixada anar...
Emocionant. Aquest testimoni ens demostra que en aquest món també hi ha grans persones.
L'hauriem de veure sovint, per no oblidar-nos de la bondat humana.
Testimonis que ens sacsegen enormement.
Bon diumenge, Mati.
hola a tothom i gràcies per comentar,
em sembla que estem d'acord en una cosa: el vídeo ofereix la millor versió de l'ésser humà
.
Realment... uix, no puc parlar.
Heu llegit "Un cel de plom"? (Sobre Neus Català)
si no ho heu fet... feu-ho!
"Je suis le bebé"... buffff
sí, companya, sí, 'Je suis le bebé'
;)
Publica un comentari a l'entrada