un fragment:
Qui ens ho havia de dir, però, que un dia caldria defensar de nosaltres mateixos la Literatura catalana i el seu ensenyament! Defensar-la justament ara que el sistema educatiu de Catalunya s’ha d’alliberar del setge a què les grans potències lingüístiques de França i d’Espanya fa segles que el tenen sotmès. Perquè costa de creure que des de l’Administració de Catalunya ajudem a aconseguir el que no va aconseguir el ministre Wert, de reduir l’espai de l’ensenyament de la Literatura catalana a l’Ensenyament Mitjà i al Batxillerat i, de retruc, a la Universitat on es formen els seus professors.
No s’ho creurien aquells professors de Literatura dels Col·legis de Sant Miquel o de l’Escorial o de l’Institut Jaume Callís o d’Òmnium Cultural, com Segimon Serrallonga, Armand Quintana, Joan Reig, Pere Farrés. Com no m’ho crec jo, perquè són més fortes en mi la racionalitat que aconsella no tirar pedres a la pròpia teulada i la confiança que la Història de la Literatura Catalana continuarà el seu relat.
Ricard Torrents és president de la Societat Verdaguer
i jo ex-alumne de l'Escorial i de Sant Miquel
.
2 comentaris:
Només faltaria, la literatura catalana ha de tenir el seu lloc a tots els nivells de l'ensenyament...
Sort que els mestres no els falta seny i sabran enquibir-la en un lloc preferent...
Petonets, Mati.
M.Roser,
jo també ho penso, els mestres tenen seny, per sort!
Publica un comentari a l'entrada